L’acte inaugural del Segon Congrés Català de Geografia ha tingut lloc avui dijous, dia 29 de maig de 2008, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. Els gairebé dos-cents congressistes han escoltat els parlaments d’oferiment, de presentació i d’esperonament dels treballs de la reunió científica organitzada per la nostra Societat en un ambient distès i motivat alhora.

L’oferiment institucional ha estat expressat pel Dr. Salvador Giner, president de l’IEC, en un parlament necessàriament breu en el qual no ha deixat de recordar la importància de socis de la talla de Pau Vila, Enric Lluch o Joan Vilà-Valentí en la construcció de l’acadèmia científica nacional de Catalunya. Les activitats de la Societat Catalana de Geografia -ha afegit- són, potser, el millor exemple de la bona sintonia de la institució amb la comunitat d’estudiosos nacional. La resposta excel·lent demostrada pels geògrafs en relació amb el lema del Congrés, el llenguatge cartogràfic, ha demostrat la seva oportunitat i fa preveure que aquella comunió no pararà de créixer. Dit com de passada, i no sense ironia, Giner ha manifestat que prou li agradaria disposar d’un reclam tan clar en el domini de la sociologia.

La intervenció del Dr. Francesc Nadal, president de la SCG, amb una extensió prou àmplia, ha consistit en la presentació pròpiament dita del Segon Congrés Català de Geografia en la mida que ha maldat per a justificar la tria del lema: El mapa com a llenguatge geogràfic. Ha considerat inqüestionable la necessitat de centrar els treballs del Segon Congrés en una temàtica ben definida, ben diversament al que va

succeir en la primera edició de 1991, de caràcter volgudament generalista, a fi i efecte de no dispersar les aportacions i els debats. Els dos-cents congressistes inscrits han fet bona, en opinió de Nadal, l’aposta per un domini d’activitat i reflexió indefugible per a qualsevol geògraf com a part resplendent de la seva activitat investigadora i professional. L’activitat cartogràfica, fer mapes, ha estat, és i serà un senyal d’identitat de la geografia. En aquest context ha recordat les declaracions al respecte de geògrafs de la vàlua de Hartshorne, Haggett o de Dainville.

Francesc Nadal ha tingut unes paraules de record per a evocar alguns dels socis més significats en el camp de la cartografia, sense deixar de remarcar, però, que aquest interès temàtic ha estat el de tothom. Així, ha fet memòria succinta de les personalitats d’Enric Ribas, de Salvador Llobet, de Josep Ma. Puchades i, amb més força encara, de Gonçal de Reparaz amb aquella conferència del 4 d’abril de 1938 -Nadal ha reiterat la referència de la data- sobre la fesomia d’Àsia Central en els mapamundis catalans medievals. S’ha desfet en elogis en relació amb la mostra digital de mapes que ofereix la Cartoteca General de la UAB en ocasió del II Congrés i, per altra banda, ha animat la lectura dels textos de suport disposats a l’Obrador Obert, el web de la SCG, per Pau Alegre. Finalment, ha expressat l’oferiment del llibre editat per la Societat amb l’aplec de diversos textos referents a la cartografia, tots ells d’autors catalans dels segles XVII a XX, i del qual ha tingut cura Jesús Burgueño, juntament amb l’agraïment envers l’IEC que n’ha fet possible la publicació.

El Dr. Josep Gonzàlez-Agàpito, estudiós reputat de la història de la pedagogia i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC, també ha tingut unes paraules entranyables de record per a Salvador Llobet, “del qual vaig tenir la sort -ha dit Gonzàlez-Agàpito- de tenir-lo per professor a la Universitat”, com a testimoni d’un mestratge amb una dimensió ètica i solidària exemplar. Els assistents més granats en anys, sortosament en minoria respecte dels més jovençans, no hauran estranyat la contalla de l’orador sobre les lliçons de Llobet des del Santuari de Bellmunt, amb el mapa en una mà i amb l’índex de l’altra apuntant cap a algun turó testimoni eocènic de la Plana de Vic. Anècdotes a banda, Gonzàlez-Agàpito ha aprofitat ben positivament la seva intervenció per a animar els congressistes a enfortir la xarxa d’investigadors que el país precisa de cara el futur. L’IEC, la SFCS i la Societat Catalana de Geografia hi volen contribuir de manera decidida amb l’organització del II Congrés Català de Geografia.

Ha tancat l’acte protocolari d’inauguració el Dr. Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per a destacar, a grans trets, la trajectòria de la geografia a Catalunya d'ençà la celebració del Primer Congrés, organitzat sota el guiatge de Lluís Casassas, i l’actual. Els avenços qualitatius assolits, tant en la vessant professional com en la de la recerca, han anat aparellats amb un creixement molt gran en nombre de geògrafs i geògrafes convençuts com ho demostren les xifres d’adherents a la Delegació Catalana del Col·legi de Geògrafs i de socis de

l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya així com, no caldria dir-ho, de la Societat Catalana de Geografia. Dintre d’aquest balanç optimista, el paper de la cartografia ha estat decisiu, en opinió de Nel·lo, per arrossegar aquella evolució positiva. El Segon Congrés Català de Geografia no farà, i no és pas poc, sinó decantar-lo amb més força. [Pau Alegre, 29 de maig de 2008]

De l’acte de clausura del II Congrés Cartografia persuasiva a Internet El marc institucional de la producció Cartografia i innovació Història de la cartografia De la benvinguda a l'ICC Cartografia, cultura i societat Cartografia, paisatge i territori De l’acte inaugural del II Congrés