"La cartografia es troba en un moment dolç d'innovació", és, si fa o no fa --m'he de refiar d'unes notes preses a corre-cuita--, la frase escollida pel Dr. Xavier Pons, catedràtic de Geografia Humana de la UAB, per tal d'engegar la conferència marc de la quarta i darrera ponència del Segon Congrés Català de Geografia. Ha estat pronunciada en el decurs de la sessió matinal de la segona jornada la qual ha tingut lloc a la Sala d'Actes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya avui, dia 30 de maig. Una innovació, ha remarcat Pons, que ha estat empesa decididament pels estudiosos del territori de Catalunya, i no només els geògrafs, mitjançant publicacions de primer rengle, la difusió de programaris especialitzats i la realització de projectes de reconeixement territorial arreu del món.

Les palanques de canvi de marxa de la conferència --altrament dits els eixos, els vectors, etc.-- han estat quatre, com les d'un automòbil clàssic: 1a.) la producció cartogràfica dels darrers trenta anys ha crescut vertiginosament i amb una millora evident de varietat i actualització; 2a.) la millora de la qualitat mètrica i temàtica és molt notable; 3a) aquesta millora científica i tècnica s'emmotlla en un procés sostingut, sense alts ni baixos d'importància; i 4a) l'ús i la comprensió del mapa és cada volta més gran i difós a la societat contemporània. Resolta la qüestió de l'embalada, quedava només mantenir el rodatge de l'exposició, el qual, tot sigui dit, ha estat molt ben sostinguda.

Així, i per si no n'hi havia prou, Pons ha afegit la cinquena marxa, la dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), els quals permeten fer i desfer mapes al gust de tothom. Els SIG han invertit decisivament el sentit del flux de producció cartogràfica, de la digitalització dels productes analògics del passat cap a la materialització analògica dels productes digitals a l'actualitat. El nou flux de la producció és molt integrat en el domini dels coneixements de totes les ciències de la Terra de manera que els SIG també han actuat de pont de comunicació entre científics que, fins fa poc, semblaven pertànyer a planetes diferents. No ha estat cap sorpresa, doncs, perquè la discrepància hauria estat inaudita, que Xavier Pons consideri la teledetecció com la impulsora de la massificació de la producció cartogràfica actual, tant amb el concurs dels procediments fotogramètrics per a la producció d'ortoimatges, com per a la identificació i la quantificació de les superfícies ocupades per les cobertores de la superfície terràqüia mitjançant l'aplicació de mètodes d'anàlisi multiespectral adients.

conferenciant. La finalitat d' aquesta digressió en la ressenya no té altre objecte que posar de relleu els nombrosos recordatoris que Pons ha efectuat al llarg de la seva exposició de les innovacions per a posar en guàrdia en relació amb l'assumpció del SIG com una "panacea" i que no pas tot no són "flors i violes". Ha estat sempre a punt per a trepitjar el fre. Per exemple, el recordatori de que no hi ha cap SIG que permeti l'automatització completa de la generalització cartogràfica en el pas d'una escala a altra ha estat molt oportú. És ben conegut que ni amb tota la recerca desplegada en aquest sentit, ingent i colossal, no s'ha arribat a cap resultat d'interès científic. Sigui dit amb un poc d'acrimònia, confio, amb el Petit Príncep, Nils Holgerssons, i tants altres, que mai arribi a resoldre's. Altrament, la desaparició de la cartografia seria un fet incontrovertible i, amb ella, la dels estudiosos que la tenen per un llenguatge.

Ha estat una intervenció lluïda i provocadora; molt ben documentada; sense concessions a cofoismes de cap mena. Per tot això, crec que hauria generat un bon debat si la Comissió Organitzadora del Congrés hagués pensat en la possibilitat d'obrir un col·loqui en acabar cada conferència. Ja ho sé, ja ho sé, el temps... Potser se'n podria remeiar la mancança, crec que sentida per molts congressistes, amb una taula rodona dels quatre ponents, aquesta sí, amb col·loqui obert als assistents. Podria ser una de les primeres activitats del curs 2008-2009, el de després del Segon Congrés.
[Pau Alegre, 30 de maig de 2008]