De l’acte de clausura del II Congrés Cartografia persuasiva a Internet El marc institucional de la producció Cartografia i innovació Història de la cartografia De la benvinguda a l'ICC Cartografia, cultura i societat Cartografia, paisatge i territori De l’acte inaugural del II Congrés

Mark S. Monmonier en plena dissertació escortat per Francesc Nadal, president de la SCG (Fotografia de M. Cuxart).

La conferència de clausura del Segon Congrés Català de Geografia, i ordinària del mes maig del programa d'activitats de la Societat Catalana de Geografia, ha estat pronunciada pel Dr. Mark S. Monmonier, catedràtic de geografia de la Syracuse University (Estat de Nova York), amb el títol "Persuasive cartography in the era of Internet". L'acte ha tingut lloc a la Sala Prat de la Riba de l'IEC avui mateix, dia 30 de maig de 2008, i ha comptat amb servei de traducció simultània al català.

Com ha deixat entendre el president de la SCG en la presentació del conferenciant, resulta del tot impossible detallar el seu currículum en el lapse d'unes poques paraules liminars. En efecte, l'enumeració de les seves publicacions, i per parlar només dels llibres, ens portaria una bona estona. Perquè al llarg dels seus trenta-cinc anys llargs de docència universitària, Monmonier ha bastit una línia de pensament sòlida i consistent sobre els mapes, el desenvolupament i l'excel·lència de la qual ha estat reconeguda per tota la comunitat científica mundial. És per això que ens afegim a l'agraïment que li ha dirigit Francesc Nadal per haver accedit d'acompanyar-nos durant la celebració del Segon Congrés Català de Geografia i pronunciar la conferència de cloenda.

Ben diversament a la revelació d'una recerca de darrera hora com el títol podia insinuar, la dissertació del professor Monmonier ha fet bones les esperances dels qui n' esperàvem una certa refosa i conclusió d'investigacions precedents sense estalviar, és clar, les referències a l'actualitat més punyent. Els enfocaments conceptuals desenvolupats al llarg de la presentació de casos diversos d'ús i

abús de mapes, cartogrames, imatges, animacions, etc., amb finalitats ambigües, retorçades o, en determinats casos, simplement truculentes, ha constituït un repàs del discurs que va iniciar en el tombant de la dècada dels anys setanta als vuitanta, posem per cas amb l'article "Cartography, Geographic Information, and Public Policy" (1), en desmarcar-se, sense enfrontar-s'hi, val a dir, del corrent de recerca més estès en la cartografia temàtica nord-americana, el d'afinament del model de comunicació. L'originalitat i la força del discurs que d'aleshores ençà ha menat sobre la significació dels mapes en l'entorn social i cultural en el qual circulen, han atorgat un èxit considerable a les seves publicacions (2).

Actualment, la circulació i la creació d'informació cartogràfica 'persuasiva' més que no pas 'de propaganda' --ha puntualitzat Monmonier-- ja no es limita als àmbits d'influència, més o menys extensos i sobreposats, de la premsa periòdica (3), sinó que circulen sense aturador d'una punta a altra del planeta per l'autopista d'Internet. El suport de paper tradicional, per altra banda, ha estat superat decisivament pel suport digital el qual, només fa vint anys, encara era un objectiu remot (4). S'hi ha referit en introduir l'exposició la qual, com avançava ratlles amunt, ha girat entorn de nombrosos exemples d'usos i abusos d'intromissió en l'opinió publica mitjançant mapes de tota mena disposats a la Xarxa, alguns dels quals ens ha comentat 'en directe'. Des de les mitges veritats, per no dir mentides, sobre el potencial ofensiu de destrucció massiva d'Iraq i altres divertimentos geoestratègics, fins a les presentacions dinàmiques d'escenaris de catàstrofes provocades per riuades, huracans,

terratrèmols i altres fenòmens de la natura sense oblidar les simulacions dels efectes derivats del reescalfament i canvi climàtic global, tan mediàtic. Ha estat un repàs evocador i alliçonador.

El professor Monmonier ha conclòs la seva exposició --en efecte, gairebé una exposició comentada-- amb un recordatori de la facilitat amb la qual es pot manipular l'opinió pública amb mapes atès com la gent els examina sense esperit crític en tenir-los per veritats inqüestionables. Així mateix, ha advertit de l'impacte creixent que tenen les imatges dinàmiques que presenten simulacions d'evolució temporals. No hi fa res que no siguin mapes pròpiament dits. En aquest context, i per acabar la ressenya de la conferència i la crònica del Congrés, crec que ve a tomb tornar als principis i recordar la qüestió avançada pel professor Rosselló en la ponència inaugural: per què no podem donar tanta significació geogràfica a les visions perspectives de territori com la donada fins ara a les zenitals? [Pau Alegre, 30 de maig de 2008]