La segona sessió matinal del Segon Congrés Català de Geografia ha tingut lloc a la Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). En obrir la sessió, el Dr. Jaume Miranda, director de l’ICC, ha dirigit unes paraules de benvinguda als congressistes i ha fet ofrena de la casa. En relació amb el lema del Congrés, ha volgut aprofitar l’avinentesa per a manifestar diverses reflexions en relació amb l’acceleració del Geosistema, cada volta més difícil d’atrapar, per a saber cap a on va. Ha confiat que les tasques del Congrés ens ajudaran, a tots plegats, a no perdre el tren. Tempus fugit, ens recorda Miranda ben sovint.

Què ofereix l’ICC? El seu director ha ordenat les respostes, n’hi ha més d’una, d’acord amb la classificació temàtica proposada per les ponències del Congrés. L’ICC aporta --afirmava Miranda-- la documentació de base indispensable per a la gestió territorial del país. És per això que la tasca prioritària de l’Institut és la captura primària de dades bo i maldant per a aconseguir nivells de resolució i de precisió en les imatges i en els mapes, respectivament, cada volta més grans.

Així doncs, l’ICC s’encara decididament amb el repte constant de la innovació tecnològica. En un altre ordre de coses, el fons fotogràfic disponible a la Cartoteca, de més de 300.000 fotogrames en curs de digitalització, és ja una documentació indispensable per a reconstruir l’evolució de les cobertores naturals i antròpiques, o sia del paisatge i del territori, de la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Tot sigui dit sense oblidar que les sèries d'ortofotomapes de més alta resolució comercial produïdes per l’ICC es poden consultar a través del popular Google Earth. L’esforç esmerçat per la casa en el domini de la toponímia ha desembocat en la publicació dels nomenclàtors oficials la qual cosa omple de sentit el profund engalzament de la cartografia de l’ICC amb la cultura i la societat a la qual serveixen sense reserves. Finalment, la possibilitat de consulta de més de 300.000 fulls de cartografia contemporània i antiga d’arreu del món a la Cartoteca és un servei més que evident en el domini de la història de la cartografia. [Pau Alegre, 30 de maig de 2008]