A l'hora de començar un pròleg he tingut sempre la sensació d’incertesa i inseguretat davant els possibles camins a seguir. Tant aviat he pensat que n’hi havia prou amb una presentació sincera i amable com he cregut que calia fer una relectura crítica de l'obra presentada i més d’una vegada he arribat a pensar que calia donar de collita pròpia unes quantes idees que, suggerides per la mateixa obra presentada, incidissin especialment en algun aspecte i dissipessin la pura sensació de tràmit intranscendent.

Portat pel frenesí del càrrec a l'ofici inacabable de prologador de tot i força – com algú no s’està de recordar-me –, de caire gairebé sempre municipal, he anat adquirint el convenciment que només la darrera possibilitat, que comporta aportació d’idees pròpies i recull un mínim exercici de reflexió sobre el tema, té la dignitat exigible a un paper que ha de tenir la pretensió de no ser superflu.

Però l'exercici del càrrec m’ha conduït també a una certa trivialització dels pròlegs referits molt sovint a temes conjunturals o a cites periòdiques de l'activitat cultural, municipal o festiva de la nostra ciutat. Per aquest motiu quan el bon amic en Joan Bilbao em va demanar aquest pròleg se’m va fer un cert nus a l'estómac, pensant que havia d’acceptar inexcusablement, però que aquesta acceptació comportava una responsabilitat més gran que en d’altres ocasions.

Portat per l'amistat amb en Joan Bilbao i amb els autors del treball, vaig acceptar il·lusionadament pensant que la nostra ciutat i les terres del Gironès mereixien des de feia temps una monografia digna i actualitzada. Convençut com he dit abans que només la pròpia reflexió sobre els problemes que exposa el llibre prologat justifica la petita vanitat d’encapçalar-lo amb uns mots, amb intermitències, he anat aprofundint i madurant unes quantes notes sobre el Gironès i la seva problemàtica.

I. Tres estudis comarcals

Ara per ara, aquest estudi que prologuem tanca el cicle dels estudis comarcals obert fa cinquanta-vuit anys per Miquel Santaló amb Per l'estudi de Catalunya. Assaig monogràfic. EI Gironès (Girona, 1923), i que al nivell de síntesi referida al Gironès només ha tingut continuació amb el capítol que el 1964 Maria de Bolòs dedicava al «Gironès» en la Geografia General de Catalunya dirigida per L. Solé i Sabarís. Santaló s’anticipava de tres anys al clàssic de les monografies comarcals que fou La Cerdanya de Pau Vila (Barcelona, 1926) i s’esforçava per establir una metodologia dels estudis comarcals que contrastava amb el cas objecte d’estudi amb uns resultats prou brillants i un tractament molt comprensiu i coherent. A cinquanta-vuit anys de distància la monografia és un petit tresor, si bé ni l'ús de l'estadística hi és freqüent, ni l'anàlisi en profunditat de les perspectives de l'economia