És altra vegada de la plàcida i treballadora Girona que ens arriba un llibre de renovació geogràfica i, també, de la ploma d’un dels nostres capdavanters de la geografia moderna.

I el que és més d’anotar d’aquest nou llibre és que constitueix la primera monografia geogràfica catalana, car els estudis comarcals que s’havien publicat fins ara eren, generalment, dominats pel caient històric, excepció feta de El Vallès, de Mossèn Font i Sagué, de ferma base geològica, però amb vestidura tallada, també dins la història.

Tot aquest llibre mostra, de part de l’autor, un esforç constant per fer netament geogràfic el seu treball.

Potser hi haurà qui no copsi del tot el que això significa. Nosaltres, que sentim la dolor agradosa d’aquesta mena de treballs, sabem prou bé la violència que ens havem de fer per aquesta adaptació a l’orientació de la geografia nova. I per això volem remarcar aquest fet davant d’aquest llibre d’un professor ardit i d’un home que sent, no pas platònicament, l’amor a la seva terra.

Ho hem dit manta volta: som un poble en el qual la tradició geogràfica fou truncada molt aviat. Després, hem patit de la indiferència que en aquest ordre d’estudis científics és general a tota la Península Ibèrica. La Geografia ha estat a casa nostra una rutina, car poca diferència hi ha entre els textos d’ara i els textos setcentistes, com no sigui la diferència a favor d’aquesta, per la gràcia de les seves expressions i de les seves observacions. I quan no ha estat una rutina ha estat una traducció o un arranjament d’obres estrangeres, no sempre ben escollides.

Dins aquest ambient ensopit i anticientífic ens hem format els que sentim la geografia com una disciplina de noves recerques a fer, de fets a relacionar, de lleis a establir i de síntesis a compondre, dins el camp no treballat encara per les altres ciències. I aquest sentiment, aquesta intuïció, si voleu, ens ha abocat vers els països més ben dotats que el nostre, on la concepció moderna de la Geografia s’està obrint pas, gràcies a una tradició secular, mai interrompuda i sempre eixamplada, i, sobretot, gràcies al camí que li han fressat les altres ciències, les seves germanes grans.