que apareix a les llistes de quasi tots els autors que enumeren les nostres comarques, des del Pare Diago fins en Pere Blasi, i no figura en les cartes de Catalunya, antigues i modernes, que hem pogut veure.

I com que el senyor Santaló mateix comença dient que “entre els gironins, el sentiment comarcal és menys viu que en altres comarques catalanes” i que “alguns pobles encara dubten en preguntar-los llur filiació geogràfica...”, hom resta dubtant, malgrat l’ample i ben documentat estudi que en fa, si en una delimitació comarcal de conjunt de Catalunya, no hauria d’ésser considerat el Gironès com una subcomarca.

Però, sigui com vulgui, el cas és que aquesta monografia, ben documentada i que no deixa aspecte geogràfic per tocar, com es pot veure en el seu índex (1), haurà d’ésser tinguda en compte per tot estudi comarcal de la terra nostra.

Ara l'autor ja ens anuncia la preparació d’un estudi de les comarques geogràfiques del nord-est de Catalunya la qual cosa, amb la monografia que ens ha dat, ens infon una bella esperança del treball promès. Si el meritori exemple d’aquest té el do d’animar altres homes ben preparats podria portar a la realització d’una sèrie d’estudis monogràfics que haurien d’ésser la base indispensable per una bona Geografia Física i Humana de Catalunya. [P.V. (Pau Vila) a Butlletí dels Mestres, 43 (1923); pp. 366-368]