I davant del que en altres pobles, rics en mitjans, estan fent, nosaltres, que ho veiem quasi tot per fer i no tenim més instruments que la nostra voluntat de fer fruitar la Geografia nova en la nostra terra, malgrat que la cartografia nostrada, com la meteorologia, està començant, que l’estudi geològic de Catalunya no és fet de tot encara, que quasi tot està per fer en geografia física i en geografia botànica, que no existeix una estadística seriosa, que la història fins ara no comença d’una manera científica i que els més dels arxius són per catalogar, nosaltres, en imposar-nos una tasca, sentim a voltes la impotència davant la voluntat ferma de reeixir en els nostres propòsits, i, quan l’obra és acabada, la veiem inferior al nostre desig i, el que és més dolorós, al nostre esforç.

Al llarg de les planes del treball del senyor Santaló, nosaltres hem sentit bategar aquesta tragèdia, i per això, sintetitzant el nostre judici, direm que trobem admirable el seu estudi sobre El Gironès.

Té aquest llibre la valor heroica d’una avançada a cos descobert; cal retre-li homenatge.

El primer treball de l’autor, i no pas el menys dificultós, ha estat el de definir el concepte geogràfic de la comarca, definició que tant ha fet escriure fora d’aquí, i principalment a França, que ha donat l’obra remarcable del veterà geògraf L. Gallois, Régions naturelles et noms de pays.

El senyor Santaló, modestament, empra l’ajut de Dantín Cereceda, per arribar a la definició cercada, i diu de la comarca que “apareix com una unitat territorial de naturalesa i estructura geològica molt semblant - relleu, clima, vegetació, fauna i home – i de llur mútua reciprocitat”.

Naturalment que una cosa és la definició i una altra la delimitació, però aquella serà la base per arribar a aquesta. Precisament ha estat per manca d’un criteri definit que s’ha produït a Catalunya una variació tan grossa en l’enumeració de les comarques catalanes, la qual cosa ja hem fet remarcar des d’aquestes planes.

Amb aquell criteri, l’autor assenyala les fites naturals de “El Gironès”; aquesta comarca, discutida com a tal, de la qual es dóna el cas