No puc estar-me de sintetitzar el meu pensament sobre el futur del Gironès, reproduint encadenadament dues citacions textuals del llibre que prologo. D’una banda, «el sector de l'alimentació és la punta de llança que impulsa el creixement de l'activitat econòmica a la comarca. Possiblement és el sector en que s’haurà de fonamentar la nova orientació industrial per al futur econòmic de la comarca». Però la capacitat d’estirar del sector de l'alimentació trobarà obstacles seriosos i pot comprometre el procés si no es recalca «la conveniència dels plans d’ordenació territorial al nivell comarcal, o si més no al nivell supramunicipal, juntament amb gestió mancomunada dels principals serveis, que permetin un futur desenvolupament industrial harmoniós de la comarca».

No se si valent-me de la meva reflexió i dels textos dels altres ho he deixat prou clar, però pensant-hi hi veig tot un programa, un programa de govern, a escala gironina, que les ciències socials serveixen als polítics de manera oberta i interessada, sense cap connotació pejorativa.

III. La comarca i la seva problemàtica

Hi ha un altre punt de la màxima importància i que es desprèn també d’aquest llibre: la institucionalització politicoadministrativa de les comarques i la problemàtica que això planteja. Pel que fa al Gironès, la lògica mateixa del llibre, i que els autors em perdonin si troben que deformo la seva argumentació,

fa pensar que el sentit de la comarca es perd i que la mateixa existència o necessitat del Gironès pot posar-se en qüestió. Amb la geografia, la demografia, la sociologia i l'economia a la mà, com a mínim, la noció comarca esdevé en aquest cas artificial i sobreposada. No hi ha dubte, en canvi, que l'àrea urbana de Girona té una entitat, i que, amb les variables que siguin, els intercanvis i la influència d’aquesta mini-àrea-metropolitana van més enllà dels límits estrictes de la comarca. I és davant aquesta constatació que es planteja un problema polític i científic seriós. Si el Gironès és en certa manera una invenció, i malgrat tot ens proposem d’institucionalitzar la comarca, podem pensar de no donar entitat politicoadministrativa, i en darrer terme electoral, a una quarta part de la població de la província actual? O hem de forçar els arguments i mantenir una comarca de límits imperiosos i boirosos totalment aleatoris? Personalment cap de les dues solucions no em satisfà i penso que el tema s’ha de resoldre repensant de bell nou el problema de l'ordenació del territori a Catalunya.

En aquest terreny el llibre que tenim a les mans s’atura portat de la timidesa innata dels seus autors a la frontera de la presa de decisions serioses i traspassa íntegrament la responsabilitat als polítics. Amb aquestes reflexions i les que seguiran, vull recollir la interpel·lació que ens fan els autors i traslladar-la a les màximes instàncies corresponents, per tal que reflexionin sobre un problema cabdal. Abans d’emprendre qualsevol solució sobre aquesta qüestió, caldria que l'Administració medités en profunditat sobre diversos aspectes.