segon ordre que com Girona havien romàs al llarg dels segles en una quasi permanent letargia.

Si la ciutat es desvetlla, el nostre conglomerat humà pot plantejar-se d’oferir un conjunt de serveis ample i variat, projectats cap a la gran concentració humana de Barcelona, i els estius cap a l'altra gran concentració que esdevé la Costa Brava.

Una ciutat a escala humana, una vida cultural permanentment renovada i una oferta hotelera que hauria de millorar i modificar-se poden ser la base de llançament del que jo he dit en una altra ocasió “l'oferta cultural gironina” i que consisteix fonamentalment a posar en estat d’explotació i de rendibilitat social tots els nostres recursos i oferir-los a un contingent ampli que pot trobar a la nostra ciutat una bona alternativa a uns ritmes deshumanitzats i a una cultura molt cosmopolita però sovint frívola i inabastable.

Amb un barri antic dels millors del món, ple d’edificis buits pendents d’una utilització adequada, Girona pot convertir-se en un altíssim centre universitari i d’investigació, en un pol d’atracció cultural molt dinàmic i pot crear el tou permanent necessari per a fer-ne cita inexcusable any darrera any.

No voldria estendre’m més. Cal que tothom se senti implicat en aquesta proposta avui aparentment ambiciosa però realitzable en un termini relativament breu.

Aquest estudi del Gironès, aquesta radiografia de la nostra economia, apunta cap a uns quants indicadors que han de fer perfectament possible l'estabilitat i el rellançament econòmic de les nostres terres como a condició indispensable per a nodrir un terciari fort que faci possible la materialització d’aquesta Cambridge o Florència catalana que ens hem entestat a somiar il·lusionadament. [Joaquim Nadal i Farreras; professor d’Història de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona; alcalde de Girona; 28 d’octubre del 1981]