Primer de tot hem de recordar que els anys del franquisme, profundament centralistes i anticatalanistes, han donat un vernís mític a la proposta de divisió territorial del 1936. Però, compte, els treballs de la Ponència aprovats pel govern mai no tingueren una aplicació pràctica i les comarques no arribaren a assolir una concreció politicoadministrativa. Reproduir-ne ara els plantejaments, sense cap consideració, fora un error gravíssim.

Cal, doncs, en segon terme, considerar que del 1936 al 1981, com posa prou de manifest aquest estudi sobre el Gironès, els canvis i les transformacions en l'estructura socioeconòmica de Catalunya i el replantejament del mapa de la implantació de la població damunt el territori són de prou entitat per a assegurar que la simple descomposició administrativa comarcal inflaria innecessàriament i injustificada el tou de funcionaris i el grau de burocratització de l'aparell de l'Estat. Aquest seria el tercer gran punt de reflexió per a l'Administració. La superposició i multiplicació d’instàncies polítiques i administratives, la manca d’un esquema de funcionament coherent i la poca empenta per a la racionalització del servei i la necessària reforma administrativa. És clar que aquesta imatge de confusió, es veu reforçada per a l'administrat en època de traspassos i transferències a mig fer. Però erigiu-vos per un moment en ciutadà normal i que no compta amb l'ajut de cap gestoria administrativa i mireu d’obrir-vos camí per la teranyina de l'Administració. Més que una imatge

d’agilitat i eficàcia, ens trobem amb una autèntica cursa d’obstacles. Féu, com jo mateix, una altra prova i provem de detectar, en un marc tan aparentment abastable com el de la nostra ciutat, la ubicació geogràfica dels diferents serveis de l'Administració perifèrica de l'Estat i els de la Generalitat. Compteu els telèfons, els despatxos, les oficines buides, i les oficines plenes, les dependències a ple rendiment i les que s’estan buidant. Quanta feina pendent de posar ordre per a donar una imatge d’una gestió honesta i rigorosa de la despesa pública!

Afegiu a aquests nivells d’administració una estructura comarcal descentralitzada, aplicant els criteris de la divisió territorial del 1936. Més enllà de l'Administració local que es correspon amb tot un altre nivell, el ciutadà podria trobar-se amb una xarxa descomunal de funcionaris i d’instàncies administratives: la comarca, la vegueria, la província, la Generalitat, l'Administració central.

Aquesta multiplicitat d’instàncies és un model d’ordenació del territori? Recull adequadament la gestió dels problemes dels ciutadans, distribueix els recursos i els funcionaris amb criteris de racionalitat?

Vet ací el gran perill, al qual encara per oportunisme es pot afegir l'òptica electoral que pot deformar un plantejament seriós de les coses.