del Gironès s’hi fa amb intensitat. D’altra banda, la Girona de fa cinquanta-vuit anys és prou diferent de l'actual amb uns canvis i unes transformacions que ara només tímidament recorden la descripció de Santaló. El capítol de Maria de Bolòs recull, és clar, en part aquests canvis, però l'intent de síntesi de geografia comarcal resulta poc sistematitzat i en la voluntat d’englobar-ho tot potser no aprofundeix una anàlisi que donés peu a alguns indicadors sobre les transformacions socioeconòmiques de les nostres terres.

És justament a partir dels anys seixanta que la insuficiència dels estudis disponibles i la manca absoluta d’estadístiques publicades fiables van empènyer les institucions gironines a desenvolupar sobre la base comarcal o provincial un conjunt d’estudis basats en les perspectives econòmiques dels diversos sectors o la dinàmica de la població, i l'estructura comercial en una aportació de suplència que ha donat peu a una sensibilització global notable, bé que en molts de casos no superaven els nivells descriptius que es desprenen d’una lectura lineal de les

dades. La proliferació d’aquesta mena d’estudis no aconseguia, però, de trencar el cercle dels iniciats i corria el risc de convertir-se en un reiteratiu exercici poc rendible. Calia fer un salt qualitatiu endavant i repensar els camins de l'estudi científic de les nostres terres, tot constatant de passada el nivell d’indigència en què ens movem a l'hora de la disponibilitat i del tractament de les dades

estadístiques de tota mena de variables i dels principalíssims indicadors econòmics. La dispersió i el caràcter fragmentari d’aquestes fonts és el més lamentable de les condicions, objectivament dolentes, per a emprendre un estudi com el que avui presentem. Ara és el moment de reivindicar una posada al dia urgent amb la creació de bancs de dades actualitzats on el recurs de la informàtica no sigui un luxe per a les grans empreses multinacionals o per als països de primera línia. Ens calen uns centres d’informació que permetin el conreu de les ciències socials, o de la gestió municipal, autonòmica, estatal, a un nivell civilitzat.

Davant d’aquest panorama la valentia i la tenacitat dels autors per a endinsar-se en el terreny pantanós de les fonts primàries, de les cintes de cens i padrons, de dades a mig elaborar, han portat a uns resultats que superen potser encara amb massa timidesa els nivells més descriptius que interpretatius de tots els estudis precedents, i donen lloc, més que, com els autors diuen, a una fotografia, o una pel·lícula de la realitat gironina, a una autèntica radiografia d’aquesta realitat. La penetració que permet el tractament i l'anàlisi de les dades converteixen El Gironès. Aproximació a l'estructura socioeconòmica en una eina de primer ordre i en un estudi que, a diferència de Santaló o de Bolòs, ens posarà a la via d’un tren que mira al futur i encara, a la vista dels problemes, cap a algunes línies de sortida a la crisi de reconversió d’una economia i una societat mig adormides, tot i que molt equilibrades, i ara sacsejades en profunditat.