per desarrelada impròpia, estranya, poc fonamentada i amb molts processos pendents. Una industrialització sense urbanització, sense transformacions agrícoles i sense un sector de punta industrial capaç de moure els recursos humans i econòmics d’unes comarques amb limitacions, si més no demogràfiques, evidents.

I vet ací que aquest procés pendent és el procés de canvi, que de manera acusada experimenta ara la societat gironina. Són tot idees del llibre que comento, però que jo articulo amb l'explicació de la reconducció industrial de la nostra comarca.

Primer de tot la població de l'àrea que abraça el Gironès creix d’ençà del 1955, coincidint amb la immigració i es concentra. Creixement de les àrees urbanes, diversificació de les oportunitats econòmiques, immigració intensa i despoblament rural: Girona, Banyoles, Caçà i Llagostera esdevenen l'eix central d’una gran concentració urbana a escala gironina.

Desprès, al nivell de despoblament rural, trobem canvis substancials en el règim d’explotació de la terra que transformen una estructura gairebé estable des de Guadalupe (1486). Concentració de la propietat, disminució del nombre d’explotacions, augment de la dimensió de les explotacions, desplaçament de la parceria per la plena propietat o l'arrendament. Tot, canvis que ni la desamortització no havia propiciat i que el desplaçament de la població cap a les àrees urbanes precipita.

Menys explotacions i nous aires en l'agricultura creen formes noves de guanyar-se bé la vida amb les explotacions agràries. Cultius especialitzats, retrocés del policonreu, implantació de les plantes farratgeres, nous sistemes d’estabulació i regadiu es combinen en un procés integrat que es lliga amb un canvi fort en l'orientació global de la nostra economia.

A remolc dels canvis en l'agricultura es dibuixa una diversificació industrial complementària que assegura que es tanquin els circuits de producció i no es malmenin recursos i esforços. Frigorífics de fruita, escorxadors i d’altres esdevenen el complement dels canvis esmentats en l'agricultura. La construcció, la metal·lúrgia i el tèxtil, amb evolucions contradictòries, són els altres sectors que el gran flux migratori ha convertit en cavall de batalla de la nostra industrialització. Es troben en una crisi de reajustament, i només la consolidació de les indústries agroalimentàries pot donar sortida adequada a aquests altres sectors.

Aquests tres sectors en certa crisi, pinçats entre les indústries agroalimentàries i un terciari que es reforci i creixi, seguiran i es veuran arrossegats cap a una consolidació estable mitjana que pot garantir la no-inflexió més negativa de la corba de l'atur.

Resumint, podem dir que som en el camí de reconduir una industrialització desarrelada i que, malgrat un pes específic feble en el conjunt de tot Catalunya, el Gironès podrà aportar una imatge equilibrada i a punt de solfa per al Mercat Comú, si no es trenca una tendència clara que es dibuixa.