Aquests són, doncs, els elements d’un gran debat. I aquesta és la gran virtut de l'aportació dels geògrafs-economistes Casassas i Clusa; la valentia d’introduir nous elements d’anàlisi, noves bases per a una discussió, posant en qüestió la mimètica aplicació d’un model territorial vell de cinquanta anys.

He volgut plantejar el problema i destapar l'olla d’una possible polèmica. Ho he fet quan encara no tinc una proposta concreta, bé que l'anàlisi dels canvis estructurals ocorreguts a Catalunya en els darrers cinquanta anys em referma la intuïció que una divisió comarcal igualitària no podrà, en el terreny politicoadministratiu, funcionar correctament.

Ara bé, totes aquestes afirmacions no s’han d’interpretar com una proposta inflexiblement centralista. Ben al contrari. Em temo que si la comarca hagués d’assumir un paper representatiu de la darrera escala del poder executiu (l'executiu omnipresent per capil·laritat) les tensions i els enfrontaments amb el poder municipal serien de gran envergadura. La meva proposta partiria, doncs, més aviat d’un reforçament de l'autonomia municipal, d’un reconeixement històric de la personalitat de tots els pobles de Catalunya i de l'articulació d’un sistema de representació on una àrea superior al municipi clàssic, però amb homogeneïtat de problemes, de necessitats de serveis i amb capacitat de gestió, esdevindria l'únic interlocutor d’un únic executiu àgil i tort, representat al nivell

d’unes sis o set àrees de poder (regions) que el ciutadà acabaria agraint per claredat i per eficàcia. Tot respectant la història i la tradició, eludint tota possible despersonalització, hem d’ajustar a l'economia d’avui i a la realitat social d’ara una proposta d’organització del territori que no traci fronteres inútils i artificioses allà on no ho permet la realitat social.

IV. Girona cap a un terciari d’excepció

Que tot el Gironès gravita entorn de la ciutat de Girona i la seva àrea urbana és potser el fet que d’una manera més contundent recull aquest llibre. Més enllà, doncs, de la discussió pendent que he esbossat mes amunt entorn de la comarca, es el paper de la ciutat de Girona el que ha de marcar amb una empremta profunda el conjunt de l'organització territorial i social d’aquestes terres nostres.

I aquesta és una altra qüestió apassionant. El futur que s’obre a la nostra ciutat com a centre d’atracció econòmica, turística i cultural és realment important, sobretot posats en un moment en què la gran conurbació barcelonina ha arribat a uns graus de saturació increïbles i la vida esdevé cada cop més frenètica i menys humana. Barcelona, indubtablement, és cridada a seguir essent la gran capital de Catalunya, però ara el contingent demogràfic del país i l'enorme mobilitat generada pels nous sistemes de comunicació obren l'oportunitat a ciutats de