Amb els seus contrastos de relleu tan acusats, Catalunya és un terrer immillorable per als estudis de geografia regional. En un volum prou escaient sobre la Cerdanya, Pau Vila ens ofereix la primera monografia d'una col•lecció que sota la seva direcció apareixerà a l'Enciclopèdia Catalunya. No podia pas trobar un àmbit més adient dins de les quatre províncies amb l’ànsia d'encetar-la amb un exemple de descripció científica incontestable. Fins i tot qui visita sovint la Cerdanya, sempre experimenta una forta impressió a la vista del panorama que s'albira bo i descendint dels colls d'accés; la individualitat geogràfica d'aquesta depressió interior és tan acusada que li ha permès la subsistència malgrat les vicissituds més singulars de la història. En base a aquests trets, Vila, coneixedor avesat de l'àmbit, ha portat a terme una recerca personal, aprofundida i meritòria; com a català, ha copsat la originalitat d'aquesta terra catalana. Pel cap baix i pel que fa a la geografia humana, després d'aquesta repassada no crec pas que calgui afegir-hi res més. He provat, però, d'extreure'n els trets definitoris de la Cerdanya: seguint a Pau Vila he vist com se'm formava a carta cabal una

visió més actual i més rica d'aquesta comarca subjugant. Malgrat que la seva crítica pot topar amb algunes llacunes, cal tanmateix referir-nos al que resulta novedós i durable

El fonament morfològic d'un estudi de geografia regional sobre la Cerdanya no ha estat fet de manera completa. Els dos primers capítols, fets en col•laboració amb Marcel Chevalier, proporcionen una síntesi dels coneixements antecedents. Són especialment informatius pel que fa referència al paper de les falles perifèriques en la formació de la plana d'enfonsament, de les falles radials en l'afaiçonament de les valls convergents, i encara dels fenòmens glacials. Però encara caldria classificar rigorosament totes les formes que podem trobar entorn de la plana. Algunes són ben suggeridores com, posem per cas, les facetes de falla tan ben conservades a les vessants septentrionals del Puigmal. Són molt mal conegudes les circumstàncies en les quals es va produir l'assecament del llac cerdà. Resta encara molt treball per fer malgrat que els nostres coneixements geològics actuals siguin un xic menys sumaris que fa quinze anys.