tractava d'un manifestació de gènere de vida en el qual la ramaderia de bestiar boví i cavallí hi juga un paper destacat; és natural que la seva extensió hagi anat de bracet amb el progrés d'aquesta economia. Era una idea general que ara es precisa: "Per les xifres que hem pogut llegir en les llindes granítiques dels portals de les cases reformades, creiem que l’establiment dels grans annexos ramaders començà, en general, a mitjans del segle passat a la Cerdanya francesa i, també en general, a començaments del present a la Cerdanya espanyola" [p. 121]. Remarquem també els comentaris, prou interessants, sobre la teulada, l'ús de la fusta i del ferro, la diferència entre la modalitat de finestra amb porticons, a la francesa, i les obertures amb balcó, a l'espanyola.

Sobre l'evolució i l'estat actual de l'economia rural, de l'agricultura i de la ramaderia, Vila ha aportat noves dades. La majoria dels documents utilitzats per a èpoques anteriors al segle XIX ja eren coneguts. Han estat reaprofitats amb un sentit crític excel•lent. Així mateix han estat completats amb un estudi de Rosell i Vila, sobre la ramaderia cerdana (1916) i, per sobre de tot, amb els

resultats d'una enquesta personal a la banda espanyola, la qual li haurà estat ben dificultosa de fer. Els canvis en aquesta economia rural es produeixen amb una certa lentitud. Semblen tenir el mateix sentit del que passa a la resta dels Pirineus: orientació de l'agricultura cap a >modalitats més intensives, abandonament dels conreus als estatges més enlairats, progrés de l'engreix de bestiar boví i cavallí i decadència de la transhumància, malgrat que encara activa. Aquesta evolució, però, no marxa pas al mateix ritme a banda i banda de la frontera tant en relació amb el moviment demogràfic com amb altres condicionaments.

Els condicionaments politicoeconòmics limiten, sobretot, l'activitat industrial. Mai ha estat florent, llevat d'algunes petites indústries domèstiques d'hivern. El veredicte de Vila no sembla tenir apel•lació. "La Cerdanya és ja un país de turisme. Fora d'aquesta, cap altra indústria no pot desenrotllar-s'hi: pel cantó de França per manca de braços; de la part d'Espanya, a causa d'ésser-l'hi interdit per disposicions legals" [p. 187]. Hi ha hagut un progrés evident pel que fa a les vies de comunicació