En l'estat actual de les observacions, el capítol sobre el clima no pot anar més enllà. Vila ha espremut tan com ha pogut l'explotació de les dades disponibles. En canvi, s'acusa l'absència d'un capítol dedicat a la geografia botànica. Les notes presentades en la descripció del paisatge, en relació amb la vegetació, són insuficients. El lector pot tancar el llibre i ignorar allò que diu sobre la problemàtica de l'estudi de les associacions primitives de la Cerdanya. La qüestió ha estat resolta per les recerques i les troballes d'Henri Gaussen. No es pot pas acusar a Vila d'haver ignorat un llibre el qual va aparèixer alhora que el seu. Però de feia temps que Flahault, i del qual no n'he trobat esment a la bibliografia, havia explicat el trencacolls. Tanmateix, pensant-ho bé, els clímax suggerits per Gaussen --roure de fulla gra i alzina secundària-- per al fons de la plana no desdiuen pas dels trets generals del clima. Però aquest clímax es correspon amb unes condicions ambientals actuals: seria ben arriscat de reconstituir el paisatge de la Cerdanya a l'època de la instal•lació dels humans. Hi ha un munt de coses a dir sobre aquest tema.

Finides ja les remarques que calia fer sobre la primera part del llibre, hom es troba més a gust per a lloar la segona sense reserves. Vila s'ha adonat que els fets de la geografia humana cal contemplar-los no només tal i com se'ns presenten a l'actualitat sinó també en la seva gènesi. Així ha tret molt bon partit d'aquest document magnífic que és l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell. La seva importància ja m'havia semblat prou considerable de fa temps; però des de 1913, els treballs de crítica històrica i filològica de Pujol i de Meyer-Lübke han permès d'eixamplar el seu ús a tot el contingut. L'estudi de la tipologia del poblament, de la forma dels aglevaments, és excel•lent. Aprofundida i primmirada en el detall, també ens permet donar una ullada general ben correcta. Les diferències entre la Solana i la Baga, les raons per les quals les aglomeracions fugen del fons de la plana, el moviment general de concentració, els emplaçaments de l'hàbitat són analitzats acuradament així com les formes d'habitatge rural. A propòsit del gran mas cerdà, Vila té raó en assenyalar-ne un desenvolupament relativament recent. Hom sabia que es