durant els darrers vint anys tot i que la carretera de la Seu no sigui acabada del tot i que l'eix transpirinenc d'Ax a Ripoll encara no hagi estat obert a la circulació de cap a cap.

Aquesta comarca es despobla. Ens ho mostra un acurat estudi demogràfic. Si el moviment de despoblació encara és alentit a la banda espanyola, això prové, en part, de l'existència de tres petits nuclis urbans; en part a un descens de la natalitat menys acusat; i també en part als efectes complexos de la darrera guerra. La causa essencial de la disminució general és l'emigració definitiva que té el seu origen en l'emigració estacional. També hi ha migracions interiors, degudes sobretot a les circumstàncies polítiques, la d'intercanvi de desertors per dir-ho d'alguna manera. L'arribada d'un nombre important de cerdans espanyols a amorosit l'acceleració de la despoblació rural de la part francesa. Aquest moviment manté l'originalitat ètnica de la Cerdanya: de no haver-n'hi, la pràctica del català pur a la banda francesa hauria estat molt afeblida.

El llibre acaba amb una mena de diccionari topogràfic en el qual s'hi enumeren totes les aglomeracions. No només serà d'utilitat per al turista! En fi, la il•lustració fotogràfica és abundosa i prou evocadora.

Pot ser, i per acabar, que el lector es sorprengui pel caràcter un pèl massa estrictament analític de les exposicions. Bé que guanyarien d'haver estat relligades amb més força, si haguessin estat enfilades més estretament en un ideari transversal. La geografia regional és síntesi i vida. L'interès d'aquesta monografia no n'és pas aliena. Pau Vila ens en promet una altra d'una regió menys descrita, la Costa de Llevant. No dubtem que també serà reeixida. Desitgem especialment que tots els seus col•laboradors facin contribucions tan serioses com aquesta al coneixement geogràfic de Catalunya.

[Max Sorre, Annales de Géographie, XXXVII (1928), pp. 543-545 / Versió catalana de P. Alegre (2002)]