I del passat al futur. A Un esguard sobre el Vallès del demà [41-53], Lluís Casassas assajava respostes a "una pregunta inquietant: l’enorme creixement de la població en els darrers anys, ¿és un fet irreversible i natural o, al contrari, és un fet que pot ésser dominat i endegat?". Venia a tomb d’una frase de Llobet: "el Vallés, plana lleugerament ondulada solcada per distints corrents d’aigua que baixen de les muntanyes que l’envolten per tots costats, és una comarca característica, ben coneguda i delimitada," la qual, desprès de passar revista a les dades demogràfiques recents, era contestada per Casassas: "com es pot veure, la concentració de la població en les comarques de la Regió I no és un moviment secular d’acostament de la població catalana a la Regió de Barcelona, sinó que és un fenomen, relativament recent, fonamentalment no originat a Catalunya i provocat per la crisi agrària espanyola dels anys cinquanta i per les opcions econòmiques que, pels mateixos anys, va prendre el govern franquista, després de l’informe del Banc Mundial." Per tant, no té pèls a la llengua d’afirmar que "això és una conseqüència natural del plantejament capitalista ultrancer que s’imposà a Catalunya en els darrers decennis, els efectes de la qual poden ésser funestos per a la cultura catalana i per a la mateixa essència i existència nacionals." I, en conclusió, contra determinismes de terregada i arrossegall, contra l’engrandiment monstruós i incontrolat

de Barcelona i el seu enorme raval comarcal, creu "que encara s’és a temps d’establir una organització territorial més racional i conforme als interessos nacionals de Catalunya, sempre que es tingui clara la idea de la contingència dels fenòmens socials i, per tant, de les possibilitats d’endegar-los. [...] Perquè, a Catalunya, tots els arguments han estat esgrimits, i encara ho són i determinen formes de pensar i preses de posició concretes i opcions polítiques ben precises."

Escau posar en darrer lloc, el qual podia haver estat també el primer, l’aportació de l’historiador Ramon Grau, tan sensible a la geografia i a la seva problemàtica. Per començar, el retrat intel·lectual que fa de l’homenatjat és alhora sentit i incisiu, bo i fent planar l’enigma de fins on Llobet hauria pogut arribar de perseverar en la línia de recerca seguida durant els anys quaranta i cinquanta, abans de submergir-se en l’especialitat de geomorfologia, "...i a deixar-nos impressionar per la seva actitud sempre una mica reticent respecte a les possibilitats reals d’un tractament pròpiament científic dels problemes de geografia humana." Ramon Grau alabava a Les causes geogràfiques de la industrialització catalana. Notes a l'entorn d'una vella polèmica [103-111], precisament, un article primerenc de Llobet, "La industria textil de algodón en España" (Estudios geográficos, VII, 1946, pp. 726-34), en el qual