d’estudi global del paisatge que hem elaborat després d’acabar el nostre treball sobre el paisatge del Montseny [poc després reconeixerà el seu deute amb el treball peoner de Llobet sobre el mateix àmbit de 1947], fruit de sis anys de treball de camp i de reflexions, i que presentàrem com a tesi doctoral pel setembre de 1978. El nostre objectiu és donar unes pautes simples i concretes que s’han de seguir en l’estudi global d’un indret [concretat en una fitxa molt completa per a la recollida sistemàtica de dades de camp]. És un treball redactat pensant directament en els estudiants i en qui s’inicia en els estudis globals del paisatge." I de gran utilitat, cal afegir. És per això que l’aportació, la qual podria titllar-se de ‘geografia física’ en una classificació feta cuita-corrents, convé agrupar-la amb la de Rabella i la d’Hernando. Constato sobre la marxa que, temps a venir, Josep Ma. Panareda concediria molt de lloc a les tasques cartogràfiques, l’aixecament de mapes de vegetació sobretot, en la seva recerca i docència d’igual manera i intensitat com ho farien els altres dos professors citats.

La climatologia no fou pas el tema preferit de recerca del professor Llobet per bé que no en feia pas desdeny. Ni de lluny. Recordeu, si més no, aquells articles memorables, publicats a Serra d’Or, sobre les causes físiques i humanes dels aiguats catastròfics de 1962 (setembre i novembre) al Vallès. La primera aportació del llibre, la qual també encapçala el grup de les dedicades a la Geografia Física d’aquesta revisió, reincidia en l’estudi de la

conjunció entre fenòmens de la natura i els constructes humans amb especial atenció a les seves conseqüències. Així, el títol de l’aportació del malaguanyat Luis M. Albentosa, Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones industrializadas. El incremento de las precipitaciones [11-20], era prou expressiu. De l’exposició de dades referents a diverses ciutats en treia conclusions provisionals les quals asseguraven "que les pautes de precipitació pluvial de les ciutats estudiades, en gran part per meteoròlegs nordamericans, indiquen que es produeixen petits augments de precipitació en les localitats situades en la trajectòria dels vents procedents de les ciutats i que la impregnació dels núvols amb aerosols contaminants és, si més no, una de les raons d’aquest augment" [19]. Però, remarcava Albentosa, quan la boira és xopa d’aerosols es pot produir l’efecte contrari: l’estabilitat col·loïdal de la bromera serà difícil d’esbotzar i, per tant, la precipitació és farà impossible.

Les particularitats climàtiques motivades per les emissions urbanes poden presentar altres facetes. Per exemple, l’"illa de calor" causada per l’aglomeració barcelonina seria mesurada i analitzada durant molts anys posant a prova la paciència dels estudiosos més ardits. Anys a venir, el grup de recerca encapçalat per Javier Martín-Vide demostraria tenir-la amb escreix. De moment, la seva aportació a l’aplec titulada Relación entre la cantidad de la precipitación y la persistencia de los días