La gestació del llibre jubilar de Salvador Llobet (1908-1991) no va ser tasca planera. El professor Joan Vilà-Valentí ho deixa caure en el text de presentació i ofrena [7-8] el qual encapçala el recull d’articles de reconeixement a l’obra del geògraf de Granollers. Rebutjades altres alternatives, potser més llampants, però d’èxit incert, "hom acceptà la idea -afegeix Vilà- de restrènyer la col·laboració als professors del Departament de Geografia, un bon grup dels quals estudiants amb el Dr. Llobet i tots companys quotidians, durant pocs o molts anys, en les tasques docents. Per altra banda, l'ofrena adquiria, d'aquesta manera, un caràcter més casolà i íntim, més directe i espontani, trets que certament no havien pas de causar desplaença a l'homenatjat."

En la presentació mateixa, l’aleshores director del Departament de Geografia de la UB recordava breument la significació de les dues etapes de Salvador Llobet a la Universitat separades, com és sabut, per una llarga estada a l'Institut de Geografia "Elcano" del CSIC (1953-67) com a col·laborador científic i investigador, successivament. De la primera etapa, la del decenni 1945-1954, l’oferent en destaca que "el doctor Llobet era l'únic representant, entre els escassos docents de la matèria, d'una Geografia "moderna", enemiga del memorisme, de l'historicisme retòric i de les actituds llibresques, abocada al contacte directe amb el medi i la vida, amb la terra i els homes". A la segona etapa, iniciada un poc més de deu

anys abans de la seva jubilació, el professor Llobet col·laborà d'una manera decisiva en l'afermament del Departament de Geografia. Precisament, el professor Vilà va tenir especial interès de fer notar que "la primera tesi doctoral de Geografia presentada a la Universitat de Barcelona —la d'En Bartomeu Barceló, actual catedràtic a la Ciutat de Mallorca— fou llegida, ara fa precisament deu anys, el juliol del 1968; en el Tribunal, és clar, hi figurava el doctor Llobet". El recordatori era prou oportú: els doctors Vilà, Llobet, el mateix Barcelò, depenent de la UB tot i que desplaçat al Col·legi Universitari illenc, amb la doctora Bolòs formarien l’alineació, inamovible i insubstituïble, dels tribunals de tesi de llicenciatura de Geografia, la temible tesina, durant molts anys. Són diverses les aportacions d’homenatge les quals es desprenen o deriven d’aquests treballs els quals potser havien rebut de Llobet, i dit altra volta en paraules de Vilà, "un tracte directe i franc, que a vegades podia semblar d’una certa duresa formal", però que calia engaltar-lo "com una contínua lliçó de sinceritat, d’una persona sense doblecs".

En conjunt, les aportacions s’adiuen prou bé amb les temàtiques en les quals es va moure la recerca de Salvador Llobet. Joan Vilà-Valentí les resumia així: "durant la primera etapa, la Geografia regional i l'agrària eren, en conjunt, les afavorides, sense mancar però un viu interès per la Geografia física; a la segona etapa, aquesta última s'emportà la preferència, especialment certs aspectes de la