Geomorfologia." Les aportacions d’homenatge fan referència, en bona mesura, a aquelles especialitats. Però, com sigui que l’ordenament alfabètic d’autoria —com foren presentades en el llibre— no facilita copsar prou bé les afinitats temàtiques dels oferents amb les de l’homenatjat, he optat per reordenar-les i classificar-les en els apartats facticis que segueixen.

Les aportacions més allunyades de les de la carrera investigadora de Llobet són quatre, totes etiquetables com de Geografia Humana o Regional. Ma. Àngels Alió destacava les Aportacions de l'excursionisme a una bibliografia de la Conca de Barberà. 1884-1934 [21-24] mitjançant la presentació i comentari, prou dilatat, de disset obres seleccionades d’una base bibliogràfica més àmplia sobre Història i Geografia d’aquella comarca, aleshores en curs d’elaboració amb Rosa Almuzara. Les obres signades per Lluís Solé ("La conca de Barberà" a l’Àlbum Meravella, amb Cèsar Martinell) i Josep Iglésies (Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, escrit amb Joaquim Santasusagna), publicades cap a les acaballes del període considerat prenen, segons el parer de l’autora, un relleu destacat per la seva vàlua com a síntesis regionals primerenques a casa nostra. L’aportació de Rosa Castejón versa sobre Problemas conceptuales de las áreas de influencia de un puerto marítimo [55-61]. Hi feia una anàlisi molt primmirada de les definicions dels termes referits a les àrees d’influència terra endins (hinterland) i mar enllà (foreland) d’un port qualsevol i en diverses llengües (alemany, francès i anglès).

Lamentava que en els escassos textos de Geografia Portuària en castellà es confonguin massa sovint els sentits de les paraules manllevades d’idiomes transpirinencs. A tall de conclusió, recomanava l’ús de la parella de termes clau, esmentats abans entre parèntesi, més que no pas idear una nova nomenclatura. I ho rematava lapidàriament: "Lo que no se puede aceptar en ningún modo es la mezcla y confusionismo en la actualidad."

Les dues altres aportacions miscel·làniques van resultar d’una tesina i una tesi doctoral llegides de feia poc. En el cas de la de Francesc López, aquell treball s’havia esmerçat en l’estudi de l’àrea d’influència del sector terciari cerverí del qual extreia unes reflexions titulades Relaciones espaciales a nivel comarcal y delimitación de áreas de influencia. Análisis de un caso concreto: Cervera y su comarca [119-126]. Més concretament, López Palomeque tractava d’ampliar i, fins a cert punt, revisar les conclusions que hi havia assolit. En efecte, alhora que eixamplava la constatació empírica de relacions espacials a diverses escales efectuada en la tesina, a l’aportació hi afegia la de la mutabilitat dels límits establerts, aspectes els quals, aconsella l’autor, no haurien d’estalviar-se en el debat per a una nova divisió territorial de Catalunya. La tesi doctoral de Santiago Roquer sobre l’evolució demogràfica i les transformacions territorials d’Osona, des del segle XVIII en endavant, fou la font d’El envejecimiento de la población de la comarca de Osona en los últimos cien años [177-188]. La comparació de les estructures d’edat de la població