altres activitats econòmiques, per l'estructura del relleu, les formes del llenguatge, les variants del dret, o les expressions de cultura popular, per exemple.

De bell antuvi els curadors decidiren de restringir al màxim la inclusió de material que únicament fes referència a la història de la divisió territorial de Catalunya (àrea C). Es tracta, no cal dir-ho, d'una decisió ben discutible: tota reflexió sobre el passat comporta un missatge sobre el present i no són estranys els treballs en què l'autor ofereix una visió determinada de la història de la divisió territorial per recolzar-hi una proposta actual. És constatable però que, en aquest camp, al costat d'aportacions molt penetrants i valuoses, s'ha publicat un bon nombre de documents que no són més que simples paràfrasis d'altres textos ja editats. A la fi, hom decidí d'incloure en el recull només uns pocs estudis de caire històric, basats en fonts primàries i plens de reflexions critiques, en els quals, a més, es feia especial referència al període 1939-1983.

Hom ha procurat d'incloure totes les propostes de divisió territorial de caire general que fessin referència al conjunt del territori de Catalunya (àrea D). I no sols el text de la proposta definitiva sinó també, en cas que existeixin, els documents relatius a les

diverses fases d'elaboració del projecte o les critiques i reaccions que la proposta suscità quan fou donada a conèixer. Hom ha incorporat a més al recull algunes mostres de propostes específiques d'organització sectorial del territori català (pel que fa a alguns serveis i a les circumscripcions electorals).

Era evident que hom no podia prescindir pas dels estudis i les propostes d'abast local, comarcal o regional (àrea E). El debat sobre el tema de l'organització territorial de Catalunya s'ha plantejat sovint a aquestes escales més grans i a partir del cas particular s'han elaborat propostes innovadores i suggestives. Era ben clar, però, que, donada l'extensió prevista per a aquest recull, no podria tenir-hi cabuda una selecció prou significativa de les aportacions fetes des de cada una de les contrades del territori català. Hom es decidí, doncs, per una discutible solució intermèdia: en primer lloc es fixà l'àmbit supramunicipal com a llindar territorial mínim per als problemes a considerar (eliminant així tota la documentació relacionada amb el tema de les subdivisions internes de municipis concrets) i, després, es realitzà una tria d'estudis i documents que, més que presentar un mosaic complet de la problemàtica i dels contenciosos territorials de Catalunya, pretén solament oferir algunes