Documentació de Catalunya; el Grup Independent d'Estudis Comarcals; la Biblioteca de Catalunya; l'Institut d'Estudis d'Història Contemporània (Biblioteca Figueras); l'hemeroteca de la Facultat de Ciències de la Informació a Bellaterra, i la biblioteca de la Fundació Jaume Bofill. D'altra banda, estudiosos de tot Catalunya han volgut col·laborar gentilment en aquesta edició enviant materials o oferint amicalment llurs arxius personals per tal que els curadors poguessin consultar-los.

1.3. La temàtica de la documentació seleccionada

Recollida la documentació, es podia passar ja a tractar d'extreure'n una selecció significativa de textos a publicar. Aquesta selecció es féu sobre tot tenint en compte la temàtica dels documents recollits i l'escala territorial en què es plantejaven els problemes. En efecte, el tema de la divisió territorial, que en darrer terme és el tema de l'organització espacial dels poders públics a Catalunya, pot abordar-se des de molts punts de vista. Així, atenent al contingut, la documentació recollida fou classificada en unes grans àrees temàtiques. En un primer tempteig es definiren les set àrees següents: A) Plantejament teòric del tema de la divisió territorial; B) Estudis sobre l'estructura territorial de Catalunya;

C) Història de les divisions territorials; D) Propostes de divisió territoria1 que afecten el conjunt del territori (generals i sectorials) ; E) Estudis i propostes de divisió territorial que afecten només una part del territori de Catalunya (generals i sectorials) ; F) Debats parlamentaris sobte la qüestió; i G) Normativa legal sobre el tema.

Pel que fa als treballs de tipus teòric (dissortadament poc abundants) sobre la qüestió de la divisió territorial (àrea A), hom ha procurat d'oferir-ne una selecció significativa, tot donant preferència als que es referien de manera expressa al cas de Catalunya. Això ha privat el lector d'aportacions cardinals provinents d'altres nuclis de la nostra àrea cultural, com les del menorquí Bernardí Cabrer i Borràs, del mallorquí Vicenç M. Rosselló i Verger, o dels valencians Rafael Juan i Fenollar, Gaspar Jaén i Urban, Maria José Rivera Ortun i els membres del Grup d'Estudis Territorials del País Valencià, entre molts d'altres.

Respecte dels treballs sobre l'estructura territorial (àrea B), s'ha tendit a incloure els que feien referència a les àrees territorials generades per les activitats mercantils, pels transports i pels serveis socials. S'ha prescindit, en canvi, d'estudis específics sobre altres demarcacions configurades per