n'han fet consultes força completes, encara que no exhaustives. De les revistes de circulació comarcal o local, se n'ha reunit un bon nombre de treballs, però no ha estat possible de fer-hi una exploració ordenada. Finalment, hom ha arraïmat una quantitat veritablement considerable d'articles de diari sobre el tema de la divisió territorial. Ara bé, si en els casos de les revistes l'aplec tenia unes certes garanties de representativitat, per als diaris els materials reunits tenen un caràcter del tot ocasional i aleatori. Per aquesta raó els curadors de l'edició decidiren de no incloure en aquest volum cap treball aparegut en la premsa diària, a excepció d'alguns articles que formen part de sèries que han semblat particularment significatives. De tota manera, el lector trobarà en les notes a peu de pàgina un bon nombre de referències d'articles de premsa quotidiana.

A l'últim, quedava encara un altre gran camp per explorar: el de les publicacions de l'exili, el de les publicacions clandestines de la resistència interior i el de la propaganda i la documentació dels partits i les organitzacions polítiques legalitzats de 1977 ençà. En un principi, els curadors eren partidaris d'incorporar aquesta documentació en peu d'igualtat amb la resta de materials aplegats, però ben aviat s'adonaren que en aquest camp no es veien capaços d'aconseguir una selecció mínimament equitativa i rigorosa.

L'escassetat d'estudis previs sobre les publicacions de la resistència exterior i interior, la dispersió dels materials i la carència d'índexs de les publicacions polítiques obligaven els curadors a emprendre una tasca de base que no cabia en el cronograma de treball. Es decidiren així per una amputació dolorosa: prescindir d'aquest tipus de materials. Pel que fa a l'actual període monàrquic, es considerà que les posicions de les organitzacions polítiques representades al Parlament ja quedaven reflectides en les actes parlamentàries (de les quals es publica una extensa selecció). Respecte a les organitzacions no parlamentàries en el període 1977-1983, hom ofereix les esmenes que presentaren als articles de la Constitució i de l'Estatut i que tenien relació amb l'organització territorial de Catalunya, i hom ha procurat d'incloure també treballs d'estudiosos més o menys orgànicament vinculats a aquestes forces polítiques.

El fons de documents de tota índole referents a l'organització territorial dels Països Catalans acumulat amb el pas dels anys en la biblioteca i l'arxiu d'Enric Lluch va permetre una bona embranzida inicial en l'inventari i la tria de textos. Els curadors feren tot seguit, expressament, un gran nombre de consultes a diversos centres i institucions, com són: l'Institut Municipal d'Història de Barcelona; la biblioteca del Consorci d'Informació i