Pròleg

Una obra científica, així ens sembla, només pren la seva significació completa si es contempla en funció de tota una línia evolutiva, la qual abasti els antecedents i les realitzacions que l’han precedit. Quan es tracta d’una tesi doctoral, aquesta consideració sol ésser imprescindible per a comprendre el valor de l’obra en tota la seva amplitud.

La tesi de Maria de Bolòs representa a Catalunya, en els sentit suara assenyalat, la culminació d’una línia de recerca la qual va iniciar-se precisament ara fa mig segle. En efecte, va ser l’any 1926 quan Pau Vila va publicar el seu estudi relatiu a la Cerdanya. Els mètodes i objectius, fins i tot els d’ordre expositiu i temàtic, es remuntaven en gran part dels sòlids i entenimentats treballs de Geografia Regional realitzats, des de començament de segle, per un bon nombre dels més significats autors de l’escola geogràfica francesa. En aquells moments, a través de l’obra de Pau Vila, s’iniciava l’aplicació de les concepcions i la metodologia dels geògrafs “regionalistes” a les entitats comarcals, prou que sembla ben vives i definides, que composen l’àmbit català.

Ens referirem a ambdós fets, és a dir, al començament, fins a cert punt, d’uns nous estudis en Geografia i l’enlairament, en bona mesura, de l’escola geogràfica francesa, amb les mateixes paraules que l’autor citat disposava en el pròleg de la seva obra: “Iniciem amb aquest volum un nou gènere d’estudis a Catalunya. Ésser capdavanter és una bella posició, mes també és una posició molt feixuga i molt arriscada (...) La Cerdanya és la primera pedra dels estudis geogràfics comarcals de les terres catalanes (...) guiats sobretot pels moderns corrents geogràfics de l’escola francesa, orientada pel malaguanyat mestre P. Vidal de La Blache, tractarem de presentar l’ambient físic de cada comarca a través de la seva evolució, i com s’hi ha realitzat l’adaptació del treball i de la vida humana.”

Aquest corrent de recerca ha perdurat, ho dèiem abans, mig segle si fa o no fa. En primer lloc, es va nodrir d’aportacions de professors de Geografia que treballaven al marge de la Universitat. En aquest sentit, sobresortiran les obres de Gonçal de Reparaz sobre la Plana de Vic (publicada el 1928), i la de Pau Vila, altra volta, sobre el Vallès (1932). Més endavant, els estudis regionals d’aquella filiació seran realitzats molt sovint com a tesis doctorals amb l’objectiu d’obtenir el grau