Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Maria de Bolòs i Capdevila: La Comarca de Olot. Estudio de Geografía Regional. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1977; 602 pp. Pròleg de Joan Vilà-Valentí. ISBN 84-600-1069-4.   Pròleg i introducció de l'autora : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6  ·  7 
 

[...]

El present llibre consta de quatre parts, la primera esmerçada a la Geografia física i les altres tres a la Geografia humana. Dintre de la primera donem un tracte especial al capítol del clima atesa la seva gran significació en la definició de la comarca.

Per a la elaboració d’aquest capítol hem pogut emprar una important sèrie de dades climàtiques iniciada per Francesc de Bolòs i Germà i continuada pels seus successors fins arribar al meu pare Antoni de Bolòs i Vayreda. Malgrat algunes llacunes, tenen un gran valor i interès atès com varen ser recollides i conservades de manera molt primmirada.

Les tres parts de Geografia humana són dedicades a l’estudi de cadascuna de les diverses fases de la seva evolució. El fet geogràfic actual es troba íntimament vinculat amb la seva evolució passada de manera que sense els seu coneixement ens seria molt difícil comprendre una gran part del present. És per això i pel propi interès que té l’estudi de la Geografia física i humana del passat com

 

hem maldat per arribar a un coneixement el més complet possible del fet geogràfic al llarg de la Història. L’existència d’unes etapes ambcaracterístiques pròpies ben definides ens han portat a establir les tres parts esmentades. A la primera, la segona del llibre, s’analitzen les fases de penetració del home a la comarca. Les més reculades corresponen a les èpoques prehistòrica i protohistòrica i, en tractar-se de períodes que requereixen uns mètodes de treball específics, les hem aplegat en un apartat únic. A la resta de la primera part hem analitzat la fase tradicional, o sia des de la nova organització territorial resultat de la Reconquesta en els segles VIII i IX fins que els trets més característics d’aquesta etapa comencen a canviar. A la nostra comarca, aquest fenomen va tenir lloc a finals del segle XVIII i és a aquesta fase a la qual es dedica la segona part del llibre. Finalment, a partir de 1950 aproximadament es registren noves transformacions amb capacitat per a canviar els trets de l’etapa anterior i d’esborrar la resta dels caràcters tradicionals els quals havien subsistit durant l’etapa de transformació i en iniciar-se l’actual. Li dediquem l’última part del nostre treball. [Maria de Bolòs; versió catalana de P. Alegre (2007)]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
17 de setembre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat