Tot allò que portem dit no treu mèrit ni valor a l’obra considerada en sí mateixa. Precisem, d’antuvi, que la seva redacció completa, tal i com va ser presentada com a tesi doctoral, va astorar per la gran quantitat de dades aportades, per la riquesa del material estadístic i gràfic i el coneixement pregon i detallat de l’àmbit estudiat. Ens hi hem referit en circumstàncies semblants: el geògraf és dels pocs investigadors que tenen l’avinentesa —avinentesa extraordinària— d’escriure sobre la seva pròpia terra i dels seus propis homes, de paisatges íntims i a voltes entranyables, de gent de la mateixa sang. El fet es reviu, altra volta, en l’estudi present, bo i assolint així una notable abundor d’informació prou matisada, com a resultat de l’observació i experiència personal, de la contribució d’amics i coneguts, fins i tot de la parentela, de l’ajuda de les mes diverses persones de tota la comarca. En aquesta tesitura, hom troba una accessibilitat i una sensibilitat ben difícil de trobar en altres circumstàncies.

No ens estarem d’assenyalar, per si algun lector se li pogués escapar, que l’autora és olotina i de família arrelada a la comarca des de fa segles. El cas és encara més singular si tenim present que Maria de Bolòs aporta nombroses dades recollides pels seus propis familiars, des d’un Francesc Xavier de Bolòs i

Germà, per donar el nom d’un dels més destacats, fins al seu pare mateix, Antoni de Bolòs i Vayreda. Afegim encara que ha treballat incansablement i dilatada en l’estudi de la comarca nadiua. A l’actualitat, les terres d’Olot són seves per partida doble: per la nissaga i per aquesta recomposició intel•lectual que, des del caient geogràfic, Maria de Bolòs ha sabut fer.

Parlàvem abans de culminació, dintre de la línia evolutiva de les tesis regionals catalanes, perquè estem convençuts que l’autora frega un alt grau d’exigència, dintre de la concepció i dels mètodes que podem considerar com a ortodoxos. A cada tema, el devessall informatiu i d’enfocaments ha pogut donar resultats notables. Àdhuc certs aspectes els quals podríem suposar suficientment coneguts, per mitjà d’estudis antecedents efectuats per la peculiaritat o originalitat dels fenòmens —com poden ser l’anàlisi del relleu volcànic o de la vegetació natural de la comarca— cobren un valor inèdit pel nou examen que n’efectua el geògraf.

Fèiem esment a l’ortodòxia sense precisar-ne, certament, el seu abast. Ortodòxia respecte a què? Evidentment, ens referim a allò que podríem anomenar com “el model de les tesis regionals” al•ludit abans. Però no cal oblidar