De les unitats d'administració local resultants, nosaltres en diem municipalies.

Entenem per Municipalia, que és un mot possible que no té actualment un ús dins la llengua", però al qual la seva formació permet d'esdevenir un mot real, el conjunt de nuclis de població (municipis) dins els quals es produeixen relacions humanes quotidianes. El concepte de municipalia no inclou unitats homogènies, sinó que la tipologia existent és diversa: sistemes urbans clars, àmbits sense centres clars, subsistemes metropolitans.

19. Entenem que la proposta és un bon instrument polític. Resol "tots" els contenciosos comarcals, simplifica les decisions de govern, evita un reguitzell d'eleccions locals, permet la descentralització municipal als barris o entitats de població, crea uns interlocutors potents i clars per la relació amb la Generalitat, i confereix entitat política als àmbits de vida col·lectiva i de relació diària. La proposta identifica unes unitats de decisió que són prou a prop del ciutadà per tal d'assegurar la democràcia local, i de prou grandària per tant que són tècnicament capaces per a la gestió de tots els serveis locals i la millora de la qualitat de vida. És també un bon instrument tècnico-administratiu. Simplifica la gestió administrativa, estalvia costos de gestió, redueix la necessitat de càrrecs directius municipals, permet la seva professionalització completa a la funció publica, facilita la seva formació a través de l'Escola d'Administració Local, assegura que els serveis públics arribin a tots els ciutadans, gestionats pels mateixos representants dels usuaris, i permet una distribució flexible de competències per les ciutats més petites o per les ciutats metropolitanes.

Però, és també un bon instrument de planificació pública. Perquè forneix una base espacial de referència, millor que les comarques del 32/36, per a l'estudi, en termes agregats, de les característiques socio-econòmiques del territori català. I perquè des

de la Generalitat, com a organisme representant nat dels ciutadans de Catalunya, es poden prendre les decisions d'assignació de recursos i d'equipaments que permetin superar els desequilibris territorials de Catalunya, als quals s'ha arribat pe1 funcionament del mecanisme de mercat quan no ha tingut en compte els interessos col·lectius.

20. La proposta que es presenta és diferent de la que hem presentat en treballs anteriors i de la nostra hipòtesi inicial. I això no té res d'estrany. Les conclusions presentades l'any 1979 a "Bases teòriques i pràctiques per a la nova Divisió Territorial de Catalunya" es referien, principalment, al mètode d'anàlisi més que no pas a la proposta. I ara, després de seguir el mètode d'anàlisi tal com havíem proposat, s'han dibuixat les propostes presentades en demostrar que les competències assignades a un segon esglaó es podien donar en els àmbits territorials que sorgeixen en reconèixer el fenomen urbà a Catalunya com a reorganització dels actuals municipis. I no ens torba, ans al contrari, ens satisfà, que la proposta final sigui diferent a la hipòtesi, perquè el mètode d'anàlisi ha estat rigorós seguint l'enfocament proposat des de 1976 ençà.

21. Malgrat això, no hem d'amagar que, segons com, també a la dita proposta hom podria atribuir problemes importants.
  A. Quan s'engrandeix l'àmbit municipal s'allunya l'administració del ciutadà. Sembla que es respon a aquesta objecció si es té en compte, primer, que només s'agrupen aquells municipis que, en la pràctica, ja constitueixen unitats de gestió i de relació, i, segon, si es reconeixen els municipis actuals com a districtes electorals, establint, doncs, en el govern de l'agrupació, una representació de partits i per territori. A més a més els representants polítics de cada districte electoral poden continuar fent les funcions representatives actuals i exercir de forma descentralitzada, encara que no autònoma, moltes competències locals.