5. Qualsevol proposta de Llei de Règim Local ha de satisfer uns principis que semblen d'acceptació general: criteris d'eficàcia política (acostament als ciutadans de les decisions, és a dir, augment de llur participació en la vida col·lectiva, simplificació de les decisions polítiques i increment de la capacitat dels ajuntaments d'ésser interlocutors de la Generalitat, enfront de la proliferació d'instàncies municipals; i també criteris d'eficàcia tècnico-administrativa, en general, és a dir, que tot el que es pugui resoldre en un esglaó no es resolgui en un altre de superior; augment del rendiment de la tasca municipal, i estalvi de despeses i reducció del cost de l'administració local, etc. En resum, eficàcia tècnico-administrativa vol dir una administració local més autònoma i més potent. Aquests són els mateixos criteris que han de satisfer els òrgans de l'administració perifèrica de la Generalitat per a l'exercici de les competències publiques. Obtenir les unitats per a aquesta administració sense consideracions específiques respecte a l'administració local, és possiblement el que guià els treballs de la Ponència de 1932.

Tenint en compte tots aquests principis de contingut polític, administratiu i tècnic, sembla que seria bo també que, per evitar problemes d'encobriment, de competència i friccions molestes, els òrgans de l'administració perifèrica de l'Estat a Catalunya coincidissin amb els establerts per la Generalitat per a la seva pròpia administració perifèrica.

6. Cal pensar que, a vegades, l'enfortiment dels ajuntaments s'ha volgut presentar com a contraposat al poder de la Generalitat, suposant un centralisme excessiu de l'administració central catalana. En canvi, l'enfortiment de la Generalitat i dels Ajuntaments catalans, sobretot en un moment de reconstrucció nacional de Catalunya, no han d'ésser poc ni molt objectius contraposats, sinó una meta comuna, desitjable i assolible. Per totes les consideracions esmentades, aquest treball ha hagut de tenir dues vessants o aspectes: un aspecte tècnic, que permetés la identificació

més acurada possible de les entitats territorials significatives, la fixació dels seus límits i la determinació de les competències que els poden ésser atribuïdes. I un aspecte polític que s'ha mantingut constantment com a teló de fons, que és el referent a l'atribució de competències, al control i a la participació en el poder i a l'enfortiment de la base política de la societat i de l'organització político-administrativa de Catalunya. Els aspectes considerats es refereixen, de fet, a les dues funcions bàsiques que fa tot organisme públic: la d'instruments de representació política dels ciutadans i la prestació de serveis públics per al benestar social.

7. Si bé els principis generals (democràcia local, participació, autonomia, simplicitat i mínim cost) de caire principalment polític, han d'ésser comuns a qualsevol proposta, Això no implica una uniformitat de mètodes d'anàlisi.

Hom pot arribar a formular una proposta sense cap anàlisi prèvia, i de fet, algunes vegades, s'ha fet així. Però, d'altres vegades, com en el cas present, hom arriba a formular la proposta després de seguir una línia metodològica clara. En aquest cas, el mètode d'anàlisi no ha estat inventat. Per a elaborar la proposta final s'han seguit els mateixos mètodes que s'han fet servir per a arribar a les més responsables propostes i reformes de l'Administració Local d'Europa (Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, França, etc.). EI mètode d'anàlisi emprat ha partit dels principis abans esmentats i, per arribar a la proposta final, ha emfatitzat la necessitat de tenir en compte tres grups de consideracions, les conclusions de les quals s'influeixen mútuament.

8. En primer lloc, les que fan referència als problemes actuals de l'administració local catalana, especialment els que tenen la seva causa en la divisió municipal vigent. En segon lloc, els requeriments territorials, funcionals i tecnològics dels serveis públics. I, finalment, els dimanants de la realitat humana i territorial de Catalunya.