11. De l'anàlisi dels requeriments funcionals de les principals funcions centrals i locals, se n'han pogut extreure les següents conclusions:
- existència d'un lligam i relació entre la base demogràfica, la realitat territorial i l'accessibilitat als serveis públics;
- existència d'uns llindars a partir dels quals hi ha canvis qualitatius en l'exercici de les competències publiques. Aquests llindars es poden establir en les xifres següents: 5 000 residents, 10 000, 25 000, 100 000, 250 000 i 500 000 residents;
- que l'eficàcia de la gestió publica i del govern local depèn, a part de la base demogràfica, de la seva adaptació als àmbits on es produeixen els problemes territorials i de la seva adaptació als àmbits territorials de vida col·lectiva;
- existència d'increments significatius de funcions, com a conseqüència de l'augment de la base demogràfica i la millora en l'organització administrativa, entre els 10 000 i els 25 000 residents i més enllà dels 100 000 i 250 000. I que entre 10 000 i 25 000 residents es poden donar amb eficàcia la major part de les funcions publiques locals;
- ampliació del sector metropolità en el qual molts serveis privats ja s'han organitzat en l'àmbit de l'antiga AMB;
- aparició de dificultats de gestió per damunt dels 500 000 residents;
- constatació que, atesa la realitat de Catalunya, per a l'administració perifèrica de la major part de les competències centrals són adequades de quatre a sis unitats territorials.

12. La realitat territorial de Catalunya potser és l'aspecte més determinant de qualsevol proposta per a l'organització territorial. El que cal és saber de quina manera avui la comunitat i la població catalana s'organitza i funciona territorialment. Respondre a aquesta qüestió permetrà fer un pas metodològic important i un avenç important en el coneixement geogràfic i social de Catalunya.

Hom pot considerar que l'anàlisi territorial té una importància doble perquè permet conèixer, primer, la hipòtesi territorial de la proposta de la Ponència, que, l'any 1932, aplicà un mètode, obtingué uns resultats i efectuà una proposta que és coneguda i que

estructurà Catalunya de manera que dels municipis, passant per les comarques i les vegueries arribava a considerar la totalitat de Catalunya. La proposta pressuposà, de fet, unes hipòtesis sobre el funcionament del territori català.

En segon lloc, l'anàlisi territorial ha de permetre conèixer els canvis ocorreguts a Catalunya a partir dels anys 30.

13. Aquests canvis ocorreguts en la societat catalana, sobretot després de la guerra civil, són importants i han tingut una clara repercussió damunt del territori. Cal pensar, per exemple, en les conseqüències territorials dels moviments migratoris massius, tant dels procedents de l'interior de Catalunya com dels de procedència forana; en el nou repartiment de les activitats comercials i financeres (xarxes de majoristes, establiment de sucursals bancàries i d'assegurances, etc.); en el nou sentit del crèdit i de l'estalvi, que ha originat una nova distribució de les inversions; en l'existència d'àrees de congestió que han impulsat una instal·lació i un trasllat d'establiments industrials a àrees fins fa poc temps de plena dedicació agrària; en la construcció d'una xarxa d'autopistes i en la millora de l'antiga xarxa viària, de carreteres i ferrocarrils, amb la seva evident repercussió sobre l'organització territorial; en l'ús generalitzat del telèfon, que ha reduït el volum dels desplaçaments en les relacions personals, en l'augment del nivell de vida i de la mobilitat, deguda a la generalització del vehicle privat, etc. No s'ha d'oblidar, tampoc, que, després de prop d'un segle i mig de vigència de la divisió de X. de Burgos, en el territori s'han creat condicions estructurals i d'afirmació de les capitals, no solament per la natural localització dels serveis administratius, sinó per l'establiment de xarxes de comunicació i per factors generals de polarització, que, per tot plegat, han provocat la seva afirmació poblacional i directiva.

14. Com a conseqüència, en molts casos, els canvis que s'han descrit han buidat les capitals comarcals de les efectives funcions de capitalitat, traspassant diversos serveis i funcions, d'índole més personal i de realització més immediata, als vells centres naturals de relació i de coordinació social.