D'aquests centres, alguns havien generat petites rodalies amb un minso contingut, més que res psicològic. D'altres, eren centres de mercats rodals, mercats menors d'escassa potència econòmica, però que servien de traç d'unió entre pobles diversos "lligats entre ells, no sols per una certa facilitat de comunicacions, sinó, també, per un seguit de relacions mercantils, tradicionals algunes i establertes de molts anys les altres". Hom pot constatar l'arrelament de molts d'aquests centres, que figuren en els mapes publicats per la Ponència, només retenint el seu nom o el de la seva respectiva rodalia: Ribera del Sió, Conca de Meià, l'Urgell mitjà, Vall d'Àger, Camprodon, Vall de Ribes, Guilleries, Vall d'Àneu, Ribera de Cardós, Bellver, Sta. Coloma de Queralt, Guissona, Hostalric, etcètera. La mobilitat, principalment, ha consolidat rodalies de relació de base diària, i ha engrandit els àmbits de relació de base periòdica, i ha accentuat, també, el paper de Barcelona com a cap i centre de serveis de Catalunya.

15. L'anàlisi de la realitat actual eixida de tots els canvis descrits, ha portat d'un cantó, a constatar l'existència de les rodalies que són àmbits significatius de relació de base diària i que poden adquirir la forma de sistemes urbans, quan hi predomina un centre urbà significatiu. En el cas contrari, hom els podria anomenar "camps urbanitzats". D'aquestes unitats, se’n troben arreu de Catalunya; ja se n'han anomenat algunes i la llista podria continuar: Ulldecona, Granadella, Calaf, Torelló, St. Hipòlit, Blanes, etc.

Per un altre cantó, s'ha pogut comprovar l'existència de les quatre o cinc ciutats més importants, tant per la seva potència demogràfica com per ésser la seu dels serveis de nivell més elevat: Barcelona, Lleida, Tarragona-Reus, Girona i Manresa, el paper de les quals cada dia va essent més el dels centres directors del territori català.

A la resta de Catalunya, i aquesta és una de les aportacions originals d'aquest treball, apareixen, primer, dues o tres ciutats de jerarquia intermèdia entre les capitalitats de

rodalia i les grans ciutats: és el paper de Figueres i de Tortosa i, potser, d'Igualada, que, tot i estar supeditades a alguna de les ciutats rectores, per determinades competències han organitzat extensos espais supramunicipals.

Els residents d'aquests espais tenen aquestes ciutats com a centres intermedis entre les seves respectives rodalies i la capital regional corresponent: Lleida, Manresa, etc. En realitat aquests espais apareixen com a veritables "comarques", en el sentit descrit per la Ponència del 32, però a la resta de Catalunya, els canvis experimentats han destruït la piràmide tradicional urbana que era reflex d'una jerarquització ben simple: municipis, cap de rodalia, cap de comarca, cap de regió, capital metropolitana. En canvi, des de fa uns quants anys, la forma tradicional ha canviat. Molts municipis i moltes capitals de rodalia i de comarca sofreixen regressió creixent de la seva funció organitzadora i els municipis es dirigeixen directament a les grans ciutats. Només en alguns casos, ja anomenats, es manté el paper intermedi de la "capital comarcal".

Tota la piràmide s'ha trasbalsat. La facilitat de comunicacions i tots els canvis descrits i estudiats a través de l'anàlisi territorial, han fet que la jerarquia urbana sigui diferent i es basi en qüestions funcionals més que en repartiments territorials.

Després, en el territori català, apareixen uns espais concrets on es troben la majoria dels serveis propis de la vida urbana i on, en canvi, no existeix cap nucli dirigent i que constitueixen una mena de ciutats discontinues, on alternen espais edificats i àrees agrícoles o rurals. D'aquest tipus d'agrupaments hom en troba a l'interior de les àrees metropolitanes (potser, de fet, tot el conjunt de l'Àrea Metropolitana constitueix el model d'una d'aquestes ciutats) i en regions de predomini rural: la Pobla de Claramunt- Capellades- Vallbona; Amer-les Planes- St. Feliu de Pallerols; Cardedeu- Llinars- Vilamajor, Besalú i entorn, etc.