El treball efectuat conté aspectes de recollida d'informació, aspectes d'anàlisi i aspectes de proposta. En la seva elaboració s'ha fet, respecte a la informació, un esforç de millora i complement i d'obtenció de noves fonts fins ara no utilitzades; respecte a l'anàlisi, s'han aplicat tècniques que poguessin ajudar a entendre millor la realitat territorial i administrativa actual de Catalunya. Respecte a la proposta, el mètode d'anàlisi emprat assegura que s'adaptin i compleixin els principis generals i que tractin millor que fins ara, tant territorialment com funcionalment, els problemes de l'administració local catalana i de l'administració perifèrica de la Generalitat. Això vol dir que l'organització inclosa en la proposta ha de permetre satisfer, a través d'unes unitats territorials i funcionals adequades, els requeriments territorials dels diferents serveis públics, i, de forma primordial, s'ha d'adaptar a les comunitats territorials de vida col·lectiva d'una societat que, com la catalana, ha experimentat tants canvis importants des dels anys 30.

9. De l'aplicació mecànica de cadascun dels aspectes estudiats no se'n desprèn una única organització territorial. Per això, les alternatives d'organització territorial que se'n deriven, o que ja han estat presentades, han d'ésser avaluades segons els criteris polítics, els criteris d'exigència funcional i els criteris d'identitat territorial. Amb la tasca d'avaluació de les alternatives es clou l'aplicació d'un mètode de treball que podem considerar metodològicament coherent, perquè té en consideració tots els aspectes que configuren el problema; i políticament acceptable, perquè respon a uns principis polítics clars i perquè permet una discussió amb molts elements de judici i, a més, perquè segueix l'enfocament actual interdisciplinar de les ciències socials.

10. Després de l'anàlisi de les respostes rebudes a l’enquesta a ajuntaments, de les obtingudes després d'efectuar visites a localitats i àrees conflictives, on es procurà entrar en contacte amb diverses persones i institucions, i d'entrevistar funcionaris, estudiosos i gent interessada en totes aquestes qüestions, s'arribà a constatar i a

quantificar, els actuals problemes de l'administració local catalana. Els principis d'aquests problemes són:
- petitesa de la majoria dels municipis actuals, de la qual deriva la incapacitat de gestionar tots els serveis locals i la de disposar dels serveis tècnics adequats;
- necessitat de col·laboració supramunicipal, en àmbits de rodalia;
- desigualtat fiscal generada, principalment, per la localització de l'activitat econòmica, i, en general, insuficiència de recursos;
- insuficient autonomia, que es podria assolir amb la possibilitat de l'exercici de les competències d'habitatge, educació, sanitat, etc.;
- migradesa del potencial demogràfic necessari per a garantir un aparell tècnico-administratiu, que no és factible obtenir sinó és a partir d'un llindar de 5000-10 000 residents;
- dificultats i cost excessiu de la posta en marxa i del funcionament dels segons esglaons, evitables traspassant les competències de les actuals Diputacions a instàncies superiors o inferiors, segons la seva condició. En les àrees de dos esglaons existents es creen problemes polítics en la presa de decisions, especialment en les competències importants, sobretot en l'urbanisme;
- por al centralisme de les ciutats grans, generador de tendències centrifugues;
- capgirament del concepte "tradicional i popular" de comarca, com a conseqüència de l'enfortiment dels moviments residència-treball en entorns de rodalia, de l'aparició dels serveis per a l'oci, de nous centres de compra, d'una nova jerarquia de centres "intracomarcals", etc. Això vol dir que, avui, en molts indrets de Catalunya, la consciència no coincideix amb la de les comarques del 32/36;
- presència dominant del fenomen metropolità, amb l'enfortiment de l'àrea de Barcelona i l'aparició incipient de noves àrees en diversos indrets de Catalunya;
- existència de fortes tendències centrípetes, com a conseqüència de l'engrandiment urbà i de fortes tendències descentralitzadores que volen tendir a contrarrestar-lo.