1. Aquest treball s'ha dut a terme per tal de donar compliment a l'encàrrec que rebérem de la Fundació Jaume Bofill, de Barcelona i per l'apassionada necessitat que sentíem de participar en al debat obert a Catalunya i que es coneix per "la discussió sobre la divisió territorial de Catalunya".

2. Aquesta discussió, ja fa temps que dura, ja que ha estat constantment en el pensament geogràfic, municipalista i administrativista de Catalunya, i avui consisteix a determinar si les trenta-vuit comarques i les nou regions o vegueries elaborades per la Ponència i aprovades per la Generalitat en els anys 1932/36 són ara les unitats territorials més adequades per a la nova administració catalana, tant la local com la perifèria de la Generalitat, i si serveixen com a canemàs on assentar l'estructura administrativa de Catalunya.

La diversitat de criteris existents en relació a aquest punt vol dir que no hi existeix una idea clara, tot i mantenir-se intacte el respecte per l'obra efectuada per la Ponència que ha estat mantinguda històricament en els darrers decennis. Aquesta fidelitat és la més plena penyora de la seva legitimitat. Sempre, les comarques seran les entitats definides per la Ponència del 32.

Però en arribar a la situació actual, convé plantejar-se el problema indicat abans i convé saber quins són els òrgans i les divisions territorials idònies per a la millora de l'administració local, com a esglaó polític més a prop del ciutadà. Això comporta, és clar, un problema d'interès polític molt gran, perquè les entitats locals demanen una autonomia més àmplia i recursos suficients.

3. En definitiva, doncs, cal també, proposar les línies de la nova Llei de Règim Local de Catalunya, perquè no es tracta, només, de proposar una divisió del territori, sinó, alhora, de proposar els "esglaons" d'administració local, en tots els seus possibles nivells i les competències" de cada esglaó. Tal com ens hem esforçat a explicar, aquests s'influeixen mútuament. La reorganització de l'administració local ha de proposar, també, el sistema fiscal, les determinacions sobre la funció publica, el sistema d'elecció i les relacions entre govern local i Generalitat, aspectes, aquests últims de menys contingut territorial. Ara, aquesta proposta es pot efectuar perquè la Constitució i l'Estatut atribueixen, a l'administració local i a la Generalitat, competències concretes i funcions publiques i reconeixen la sobirania de la Generalitat per establir el règim d'organització que consideri més adequat.

4. Per això la proposta, avui, no es fa en el buit i s'ha hagut de tenir present la realitat municipal de més de 900 unitats, els problemes de l'administració local explícitament expressats, l'existència de les províncies, com a òrgans de l'administració de l'Estat, i de les Diputacions, com a segon esglaó d'Administració local, en procés de traspàs a la Generalitat. A més, la Constitució de 1978 reconeix, com a organització de l'Estat, els municipis, les comarques, les agrupacions de comarques i les províncies. Això fa que la situació actual no sigui la mateixa que l'any 1932 trobà la Ponència. Aquesta, es podia preguntar per quins "continguts" havien de servir els "continents" que anava a delimitar. Ara, en canvi, la proposta que es presenta vol ser la síntesi dialèctica del problema plantejat, i fins ara no resolt, de la relació entre continents i continguts.