16. Aquest és el resultat de l'anàlisi territorial efectuada en el present treball, en la qual no s'ha partit de cap idea preconcebuda sinó que s'ha aprofundit en la coneixença directa de la realitat actual, tan canviant.

A aquesta conclusió s'hi ha arribat pel coneixement del territori, per les respostes d'ajuntaments, d'institucions i de persones interessades, i per l'aplicació de mètodes d'anàlisi moderns adients al problema que s'havia de tractar.

Així, doncs, aquests resultats no poden ésser considerats com a novetats totals, ja que, primer, són uns resultats que no s'aparten gaire dels que va assolir la Ponència en les seves primeres elaboracions (119 comarques populars i 87 ciutats-mercats) i, després, en són la seva confirmació, d'acord amb tècniques modernes, i, per tant, la seva actualització.

De fet, el que ha ocorregut és que el que els anys 30 eren relacions de base periòdica (87 ciutats- mercats), ara són relacions de base diària (sistemes urbans i metropolitans).

87 ciutats-mercats o 119 comarques eren entitats excessives per a l’administració perifèrica de la Generalitat. En canvi, és el nombre que l'experiència ha demostrat adequat per a l'emmarcament territorial de les relacions de base diària: estafetes de correus (107 unitats), subcomarques educatives (175 unitats), sectors telefònics (130 unitats), etc.

Si, amb el treball efectuat, s'han identificat uns àmbits de relacions de base diària, de fet, el que s'ha trobat ha estat el conjunt de les veritables ciutats de Catalunya. La pregunta que sorgeix de seguida és saber si aquests àmbits poden servir per a l'administració local catalana.

17. Arribats en aquest punt de la investigació, s'han de posar juntes les anàlisis que afecten directament l'encàrrec rebut.

Hom pot veure com de l'anàlisi territorial han aparegut tres esglaons o àmbits territorials significatius (municipis, rodalia o

sistema urbà- metropolità, i capital gran] que, en alguns casos, augmenten a quatre esglaons en incorporar-s'hi la capital "comarcal". De l'anàlisi de competències, apareixen una, dues o tres unitats. L'alternativa de tres unitats, emperò, deixa poques competències a cada esglaó i imposa la necessitat de reconèixer sistemes urbans amb uns mínims de 5 000 a 10 000 residents per al primer esglaó, i de 100 000 residents per amunt, per al segon esglaó. La característica principal de les propostes fins avui presentades és la de buidar els municipis actuals de les competències de major contingut polític, com poden ésser l'urbanisme i els serveis infrastructurals. Finalment, de l'anàlisi de competències se'n desprèn la necessitat de quatre, cinc, sis -i no més- unitats per a l'administració perifèrica. De l'anàlisi dels problemes de l'administració local se'n dedueix la necessitat de gestionar gran part de les competències publiques locals, en àmbits supramunicipals, dotant-los d'un aparell tècnico-administratiu capaç i potent i amb possibilitat de gestionar, per delegació de la Generalitat, algunes competències centrals.

I en aquest punt, la pregunta que sorgeix és: quina organització de l'administració local compleix millor els criteris de democràcia local, participació, simplicitat, mínim cost i eficàcia tècnico-administrativa, ajustant-se més, alhora, a les realitats territorial i humana existents, ara, a Catalunya?

18. L'avaluació d'alternatives possibles, algunes de les quals ja han estat presentades, ens porta a la nostra proposta que és clara i senzilla: Un únic esglaó de govern local autònom a Catalunya, per sota de la Generalitat, amb 127 unitats, que té totes les competències locals i pot rebre delegacions de la Generalitat, i cinc unitats territorials per a l'administració perifèrica de la Generalitat amb les quals es poden fer coincidir els serveis de l'Estat central. La proposta es completa amb un segon esglaó local, només a la zona metropolitana de Barcelona i, potser, a la de Tarragona-Reus, que tenen 27 i 6 unitats locals, respectivament.