El primer volum de la Geografia de Catalunya: I Els aspectes físics

De 1928 a 1935 aparegueren dins la Col·lecció Popular Barcino els nou petits volums del Resum de Geografia de Catalunya, de Pau Vila. Era el primer resultat de conjunt per a les comarques catalanes d'entre Corberes i Sénia de l'aplicació dels mètodes de l'escola francesa de geografia regional. L'autor del llibre els havia apresos a Grenoble al costat de Raoul Blanchard, deixeble directe del patriarca Vidal de la Blache. Aquesta fou la llavor de la petita escola catalana de geografia que ha tingut continuïtat fins al moment present. El nou corrent científic trobà els primers seguidors entre els mestres i els excursionistes, a la manera del mateix Pau Vila, procedent del camp pedagògic i practicant de l'excursionisme. Així Santaló, Blasi, Solé i Sabarís.

Vint-i-cinc anys separaven el Resum de Geografia de Catalunya del Tableau de la Géographie de la France, l'obra paradigmàtica de Vidal: és que els estudis geogràfics moderns havien entrat a Catalunya amb un retard considerable. La bona feina duta a terme pels estudiosos catalans dins el tercer decenni reflecteix la voluntat de recuperar aquest retard inicial, El Gironès de Miquel Santaló, primer assaig català de

geografia regional sortia el 1923; La Cerdanya, de Pau Vila, el 1926; La Plana de Vic, de Gonçal de Reparaz, el 1928; l'estudi del Priorat, de Josep Iglésies, i El Vallès, de Pau Vila, el 1930. A la síntesi d'aquests i d'altres treballs (no oblidem els de Marcet, Marcel Chevalier i Pierre Vilar) Pau Vila afegia en el Resum de Geografia de Catalunya una quantitat important d'observacions i de recerques personals de primera mà. Durant trenta anys aquesta obra ha estat el millor compendi de la geografia del país.

Des de 1930 els estudis geogràfics a Catalunya han passat per dues fases ben diferenciades. L'etapa 1931-1938 respongué a la necessitat de contribuir a l'estructuració del país. Per un costat, preparant l'organització de l'ensenyament de la geografia a les escoles primàries i secundàries, a les normals i a la Universitat. Per un altre, dedicant, l'esforç principal de la recerca a un problema de geografia aplicada: la nova divisió administrativa del territori de la Generalitat. El moviment comarcalista era replantejat a la llum dels estudis geogràfics regionals, i la divisió de base comarcal era adoptada pels partits polítics, pels sindicats obrers i, finalment, per l'administració pública. Quedava a punt el marc territorial per als projectes de zonificació econòmica que els