Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Lluís Solé i Sabarís (director): Geografia de Catalunya, vol. I: "Geografia General" (Enciclopèdia Catalana Aedos, 4). Barcelona: Editorial Aedos, 1958-1962; 665 pp. + 1 f., 40 làms. color i 2 mapes desplegables.   Ressenya d'E. Lluch : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6  ·  7 
 

El primer volum de la Geografia de Catalunya: II Els aspectes humans

El desenrotllament dels estudis de geografia humana amb el desvetllament de vocacions entre els joves ha estat menys intens que per a la geografia física pel fet que els docents universitaris encarregats de la geografia a la Facultat de Lletres han dedicat, per vocació personal, una atenció preferent a la geografia física (especialment a la geomorfologia).

Una altra causa és que des de la desaparició de la Universitat autònoma fins a una data massa recent (1954) no han existit els ensenyaments a nivell superior de les Ciències econòmiques, que tampoc no comptaven amb cap organisme eficient en el camp de les recerques, una vegada suprimit l'Institut d'Investigacions Econòmiques de Catalunya. Per a la sociologia el problema continua sense resoldre. Economia i sociologia són tan importants per a la geografia humana com la geologia, la meteorologia o la botànica per a la geografia física. Entre les ciències humanes solament la història compta a Catalunya amb una sòlida tradició i un present d'una dignitat absoluta. Això ha donat un fort biaix historicista a alguns dels capítols geogràfics del llibre recensionat aquí.

 

Els homes i llur assentament al país

Les aportacions del prehistoriador Serra i Ràfols [El poblament, les etapes d’ocupació del sòl 281-302] i del medievalista Rubió i Lois [El poblament medieval 303-314], que s'ocupen del poblament des dels orígens fins a la fi de l'Edat mitjana, són plenes de materials nous (una mostra: la demostració de la continuïtat del poblament entre l'Època visigòtica i la carolíngia) i són perfectament adaptades al propòsit geogràfic del llibre. El capítol de Vilà [El poblament modern 315-320] referent a l'Edat moderna i als temps presents és breu. Els autors ho adverteixen i ho argumenten : "Hem volgut subratllar la importància que per al poblament català presenta la fase medieval en la plenitud de la qual ens apareix ja un quadre força semblant a l'actual. Caldrà sols insistir sobre uns certs factors que modificaran els assentaments en els últims segles". A això podria ésser afegit que, a part el capítol específic dedicat a aquesta qüestió, de mà de Vilà i Valentí, el problema és reprès en d'altres capítols per Salvador Llobet quan tracta de la casa rural i per Josep Iglésies ("Les darreres creacions del poblament") en el capítol de la població. En conjunt, l'obra forneix els elements essencials per a la comprensió de les etapes del poblament. Però hi manca una visió de

 

segueix...

Aquesta ressenya es completa amb la dedicada als aspectes físics, a cura d'Enric Lluch mateix.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
14 de juliol de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat