El primer volum de la Geografia de Catalunya: II Els aspectes humans

El desenrotllament dels estudis de geografia humana amb el desvetllament de vocacions entre els joves ha estat menys intens que per a la geografia física pel fet que els docents universitaris encarregats de la geografia a la Facultat de Lletres han dedicat, per vocació personal, una atenció preferent a la geografia física (especialment a la geomorfologia).

Una altra causa és que des de la desaparició de la Universitat autònoma fins a una data massa recent (1954) no han existit els ensenyaments a nivell superior de les Ciències econòmiques, que tampoc no comptaven amb cap organisme eficient en el camp de les recerques, una vegada suprimit l'Institut d'Investigacions Econòmiques de Catalunya. Per a la sociologia el problema continua sense resoldre. Economia i sociologia són tan importants per a la geografia humana com la geologia, la meteorologia o la botànica per a la geografia física. Entre les ciències humanes solament la història compta a Catalunya amb una sòlida tradició i un present d'una dignitat absoluta. Això ha donat un fort biaix historicista a alguns dels capítols geogràfics del llibre recensionat aquí.

Els homes i llur assentament al país

Les aportacions del prehistoriador Serra i Ràfols [El poblament, les etapes d’ocupació del sòl 281-302] i del medievalista Rubió i Lois [El poblament medieval 303-314], que s'ocupen del poblament des dels orígens fins a la fi de l'Edat mitjana, són plenes de materials nous (una mostra: la demostració de la continuïtat del poblament entre l'Època visigòtica i la carolíngia) i són perfectament adaptades al propòsit geogràfic del llibre. El capítol de Vilà [El poblament modern 315-320] referent a l'Edat moderna i als temps presents és breu. Els autors ho adverteixen i ho argumenten : "Hem volgut subratllar la importància que per al poblament català presenta la fase medieval en la plenitud de la qual ens apareix ja un quadre força semblant a l'actual. Caldrà sols insistir sobre uns certs factors que modificaran els assentaments en els últims segles". A això podria ésser afegit que, a part el capítol específic dedicat a aquesta qüestió, de mà de Vilà i Valentí, el problema és reprès en d'altres capítols per Salvador Llobet quan tracta de la casa rural i per Josep Iglésies ("Les darreres creacions del poblament") en el capítol de la població. En conjunt, l'obra forneix els elements essencials per a la comprensió de les etapes del poblament. Però hi manca una visió de