urbans actuals de la sola "gran ciutat" del Principat, que a la monografia comarcal del Barcelonès tenen sens dubte un lloc més oportú, són només sumàriament al·ludits en aquest capítol de geografia urbana.

Conclusió

El volum primer d'aquesta obra, que ha calgut comentar ací tan àmpliament per a correspondre a la magnitud de l'esforç que els autors han realitzat, i a la qualitat dels resultats, i per a contribuir al seu coneixement i per a incitar a la seva lectura i al seu estudi, és clos per les aportacions d'un historiador, d'un lingüista i d'un jurista. De la contribució de Francesc Maspons [La personalitat geogràfica de Catalunya, “Llengua i dret” 637-639], l'estudi de la distribució comarcal dels capítols matrimonials és un exemple notable d'un aspecte de la ciència geogràfica molt poc treballat i gairebé sense nom: la geografia jurídica. El capítol sobre la formació de La personalitat geogràfica de Catalunya [“Formació d’una consciència pròpia” 629-635 i “El territori i la seva delimitació històrica” 640-648], essencial per tal com dóna la justificació de l'àmbit territorial adoptat al llibre, és obra de l'historiador Ferran Soldevila, amb la col·laboració de Josep Iglésies i de Solé i Sabarís per als aspectes geogràfics. Els

autors hi segueixen les etapes del procés històric de constitució del país, hi valoren els factors d'unificació físics i humans, i hi expliquen la significació dels límits septentrional (les Corberes), meridional (la Sénia) i ponentí (la ratlla d'Aragó).

El capítol lingüístic [La personalitat geogràfica de Catalunya, “Llengua i dret” 636-637] conté un mapa novíssim amb les etapes de l'evolució del català, de Joan Coromines. Hi manca un estudi geogràfic dels dialectes catalans, llur fesomia i llur delimitació. La toponímia, que no ha estat utilitzada per a un major coneixement de les etapes del poblament, tampoc no és esmentada en aquest lloc.

Unes últimes remarques. La presentació de l'obra sota l'aspecte gràfic és excel·lent: làmines en color, mapes desplegables, fotografies d'eix horitzontal i aèries, seccions, perfils, diagrames, avalats tots aquests documents per uns peus cenyits i molt il·lustradors, ben integrats dins l'exposició textual, donen al llibre una força didàctica extraordinària. Quant a la terminologia científica utilitzada cal dir que en disposar dels índexs al final del segon volum posseirem un vocabulari geogràfic català garantit per l'autoritat dels especialistes de cada branca que han col·laborat en l'obra.