aspectes explicatius ("la dèria de reduir el nombre de fills fa estralls entre el poble català"; "Barcelona... cap industrial i econòmic, subministrador de la totalitat dels territoris de l'Estat espanyol"). La posició de l'autor, portat per una noble preocupació cívica, davant el problema de la immigració és extremadament pessimista. La terminologia emprada ("nissaga, llinatge") induirà a confusió. És cert que el problema d'integrar, amb enriquiment mutu, la gent que ha nascut al país i la que l'ha triat per a viure-hi, treballar-hi i tenir-hi fills, és fonamental per a Catalunya, difícil per les proporcions, i no soluble a la curta ni que canviïn les condicions externes. És un fet que el dret d'esperar que els catalans per immigració vulguin formar un sol poble (un sol poble català) amb els catalans de naixença ens donaran o ens el negaran la mena de societat i el tipus de país que els indígenes sapiguem propugnar i construir. És l'única solució, és una solució.

El camp. La pesca.

Una de les parts més reeixides dins la Geografia de Catalunya és la dedicada a l'explotació del camp [377-444, amb el bosc i la seva explotació 469-480]. La voluminosa aportació de fets de primera mà, la manera com han estat elaborats, les conclusions

noves que Salvador Llobet en dedueix, responen perfectament a la conjugació de qualitat i assequibilitat que és la tònica predominant del llibre. El mapa de la distribució proporcional dels principals conreus, la delimitació i la descripció de les regions i zones agrícoles, els límits altitudinals del cultiu de la vinya, l'olivera i el moresc, el quadre de les rotacions de conreus basat en una enquesta feta expressament, les precisions introduïdes en els apartats referents a la història de les plantes de cultiu a partir del segle XVIII, l'estudi de la casa rural [481-500] des del punt de vista geogràfic, en són una prova.

El treball de Llobet deixa veure que queden per estudiar molts problemes importants en el camp de la geografia agrària. L'estructura de la propietat de la terra, els règims d'explotació la relació entre preus i jornals agrícoles i industrials, la repercussió en l'estat del camp català de les lluites socials contemporànies (Llei de Contractes de Conreu, acció directa dels rabassaires, ocupacions del juliol del 36, represàlies ulteriors), la comercialització dels productes agrícoles (intermediaris, cooperatives), són temes fonamentals que no han estat encara objecte d'un estudi satisfactori. Són tasques que no pot fer el geògraf com a tal, tot sol. Calen treballs dels historiadors, dels economistes, dels