sociòlegs, al costat dels geogràfics. Però la lectura d'aquesta part de la Geografia de Catalunya obliga a manifestar la creença que Salvador Llobet és home que pot donar-nos la gran geografia rural del Principat que necessitem amb urgència.

Les activitats ramaderes són exposades per Vilà i Valentí amb un estil ordenat i clar [La ramaderia, 447-468]. Els apartats dedicats a les condicions físiques, als sectors pastorals i als sistemes tradicionals (en què recull treballs personals sobre la transhumància construïts amb materials de primera mà) són els més reeixits del capítol. A la part dedicada a la ramaderia actual l'autor ha insistit més en la descripció que no en la interpretació.

La síntesi de la pesca a Catalunya [L’activitat marinera catalana, 501-518] des del punt de vista biològic, humà i econòmic és també de mà de Vilà. Els treballs dels biòlegs de l'estació d'investigacions pesqueres de Blanes, Carles Bas, Manuel Rubió i Enric Morales, han deixat una qüestió que era verge en el pla de normalitat científica. Vilà n'ha donat una acurada interpretació geogràfica i n'ha completat i actualitzat alguns aspectes humans i econòmics. Una apartats finals són dedicats a l'extracció de la sal marina.

En el capítol Factors geogràfics i evolució de la indústria catalana [519-528], Salvador Llobet analitza el predomini tèxtil i metal·lúrgic dins la indústria catalana del Principat, sobre el rerefons dels recursos naturals i dintre les possibilitats de les fonts d'energia disponibles en cada moment històric. Una petita monografia és dedicada a cada sector industrial en què és examinada la seva fesomia econòmica i són relacionats els principals centres de localització. Un punt de vista més prospectiu hauria portat a prestar una atenció major a les indústries que responen a noves formes de vida i que s'expansionaran ràpidament a mesura que l'elevació del nivell de vida ho permeti (sopes preparades, gravació de discs, persianes venecianes, turisme). En la mateixa línia hauria estat convenient de comparar el pes de la indústria catalana del Principat no solament amb la de tot Espanya (com ja és fet oportunament), sinó també amb les altres regions industrials europees amb les quals hi haurà cada vegada una convivència (llegiu competència) més gran.

Més que cap altra part del llibre el capítol [La indústria moderna 529-560] ha hagut d'ésser redactat disposant de material estadístic insuficient, tot i que l'autor ha aplegat tota la informació i tota la bibliografia utilitzables al