moment de redacció i que un abundós material estat obtingut per enquesta directa prop d'executius de diversos sectors. Les dades utilitzades, les úniques publicades, en molts casos d'àmbit provincial. Cal aleshores, en tocar els aspectes quantitatius, fer referència a les províncies, que sovint parteixen en dos o tres trossos les zones industrials homogènies. Potser per això no trobem una delimitació i una caracterització de zones industrials paral·leles a les que el mateix autor dóna per a les zones agrícoles, comentades més amunt. La interpretació geogràfica del complex industrial del Principat és feta o bé globalment o bé en compartiments provincials d'una significació econòmica negligible.

El comerç i el transport. Les ciutats

El capítol titulat El Comerç [563-580] dedica un espai molt reduït a les parts específiques ("El comerç encarat a la Península" i "El comerç internacional"), i un espai massa llarg a les èpoques pretèrites (segles XI a XIX). L'exposició que Josep Iglésies fa de les concentracions mercaderes rurals (els mercats físics) és una aportació positiva. Les activitats comercials interiors modernes tenen un desenrotllament insuficient. El conjunt palesa una preferència per l'estudi de les activitats econòmiques històriques o tradicionals.

Les planes dedicades al transport [Les comunicacions 583-597] són escrites des d'una òptica retrospectiva: un espai considerablement més gran és dedicat al transport fluvial, un capítol de geografia històrica, que no al transport aeri, molt important en l'actualitat i factor de primer ordre per al futur desenrotllament del país.

La geografia urbana [599-626], de mà de Josep Iglésies, és un dels punts alts que el lector troba al llarg de les sis-centes planes d'aquest primer volum de la Geografia de Catalunya. L'autor, per a la correcta intel·ligència de la situació actual, dibuixa les grans línies de l'evolució urbana de les ciutats romanes ençà i examina els canvis originats al llarg del temps, especialment als segles de la Reconquesta. Es detura a examinar algun cas particular de gran interès, com es ara la suplantació dels indrets titulars de les conques d'Orcau, Òdena i Barberà per Tremp, Igualada i Montblanc, respectivament. El paper de l'aigua, de l'assolellament, dels camins, la posició riberenca, la situació al contacte entre pla i muntanya, la influència de la indústria són presos en consideració com a factor del desplegament urbà. Els trets generals de l'evolució interior de les ciutats i llur tipologia són deduïts de l'examen detallat de casos concrets particulars. L'estil d'exposició és àgil, i la il·lustració, ben travada amb el text. Els aspectes sociològics