Dos mots caldria reconsiderar: la forma oned (millor nad, nadi o ned); i el terme androna, usat específicament per alguns col·laboradors per a designar la depressió prelitoral (expressió figurada molt suggestiva) i per altres com a equivalent d'andana o plataforma litoral.

La correcció gramatical i d'estil és sempre difícil en una obra plena de vocabulari tècnic i rica en neologismes, i la labor del corrector mereixeria sens dubte de veure citat el seu nom, i encara més quan al colofó trobem la llista dels realitzadors materials des del proveïdor del paper fins a la impremta. Per al lector atent no hi ha cap dubte que alguns dels fascicles han passat a impressió amb una revisió lingüística sumària o potser sense cap revisió. ¿Com explicar, si no: les senyals, les vil·les noves, el Ribagorça, deuen (com a verb d'obligació), hi havien, convents (per monestirs), la vall (en el sentit de fossat)?

Esperem l'aparició dels fascicles que han de formar el segon volum, dedicat a la geografia comarcal. I sabem que recollim l'opinió de molts lectors si demanem al Consell de redacció i a l'editorial que considerin la possibilitat de dedicar un tercer volum a les Balears i un quart al País Valencià. Seria un

aspecte més en què el llibre ens hauria posat al dia. L'única obra geogràfica de conjunt per als Països Catalans de què disposem fins ara és precisament d'un dels col·laboradors (Pierre Deffontaines, L'Espagne de l'Est). Un altre, Vilà i Valentí, ha dedicat diversos treballs a les Balears i al Sud del País Valencià. Si hom podia comptar amb la col·laboració dels estudiosos que treballen a Menorca (Jordi Baulies), a Palma (Bartomeu Barceló) i a València (Vicenç Rosselló) les dificultats bibliogràfiques, científiques i materials, que són considerables, podrien ésser superades. I si calia subvenir a les despeses materials que ocasionés una missió conjunta d'estudi amb els geògrafs de les Illes i del País Valencià, no deuria faltar l'ajut de les institucions propulsores de la cultura catalana per una obra que, destinada a la difusió dels coneixements geogràfics, ha deixat, ja amb el primer volum, en un lloc tan honorable el prestigi de la ciència del país. [Enric Lluch, Serra d'Or, febrer- març 1964, pp. 29-31]