conjunt del poblament actual "que constitueix la projecció material sobre el paisatge de les diverses fases d'ocupació i colonització d'un país" i que, copiant Vilà, "ha de presentar forçosament a Catalunya una varietat i una riquesa de formes extraordinàries". La manca d'un treball monogràfic d'àmbit general referit a l'actualitat sobre el tema i la dificultat de dur-lo a terme expressament per a l'obra, fan pensar que podria haver estat molt útil de donar l'única visió de conjunt del poblament del Principat de què disposem per a qualsevol època: la de Pau Vila referida a 1860. La reproducció del mapa presentat al Congrés d'Amsterdam, confeccionat a base del primer nomenclàtor espanyol establert amb un criteri estadístic modern, i l'ús dels elements d'explicació que insinuava Pau Vila haurien donat al lector una panoràmica del moment anterior a les grans transformacions degudes a les noves vies i mitjans de comunicació, a la industrialització, a l'estiueig i al turisme.

En la part referent a la població [323-374], Josep Iglésies dóna compte extensament dels resultats dels estudis que durant anys de feina pacient i profitosa ha realitzat sobre la història de la població catalana a partir del segle XIV. A base del despullament minuciós dels fogatges ens dóna les xifres absolutes de població a les dates de cada recompte i la

distribució de la densitat per comarques. En el moment de redactar aquests capítols eren encara inèdits els treballs de Jordi Nadal a base dels registres parroquials; per això les al·lusions als moviments naturals de la població i a les migracions són imprecises. Les opinions dels autors del temps són vagues i perilloses per subjectives: cap crèdit no podem atribuir, per exemple, a Aymerich quan afirma que els catalans són extraordinàriament fecunds.

Un cop superada la part històrica i en disposar d'estadístiques fetes amb mètode científic, és a dir, per als darrers cent anys, l'autor treballa sobre una base quantitativa sòlida i àmplia. Estudia les variacions de les taxes de natalitat i de mortalitat, els canvis soferts per la piràmide d'edats, les migracions, l'increment de la població urbana i el despoblament rural. La repercussió demogràfica favorable de la transformació del secà en regadiu és examinada amb atenció particular en el cas de les contrades regades pel canal d'Urgell i del Delta de l'Ebre.

L'escassetat de treballs sociològics i econòmics, que només en anys molt propers a nosaltres ha començat a esmenar-se, és acusada en el treball de referència en alguns