Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Lluís Solé i Sabarís (director): Geografia de Catalunya, vol. I: "Geografia General" (Enciclopèdia Catalana Aedos, 4). Barcelona: Editorial Aedos, 1958-1962; 665 pp. + 1 f., 40 làms. color i 2 mapes desplegables. | Ressenya d'E. Lluch : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 |
En unes poques planes [17-22] d'introducció P. Deffontaines presenta de manera suggestiva la fesomia geogràfica del Principat en relació amb els altres països catalans i dins l'àrea geogràfica mediterrània. A continuació s'obre la secció dedicada a la geografia física. El desenrotllament de la geografia física i de la biogeografia es féu a partir de les ciències físiques i naturals, independents de la geografia, però sense el progrés de les quals és impossible el d'aquesta. El desplegament de les ciències físiques i naturals des d'Almera i Lluís Marià Vidal fins a Solé i Sabarís, des de Fontserè i Febrer fins a Masachs, des de Font i Quer fins a Oriol de Bolòs, han donat el suport necessari als capítols de geografia física de les monografies regionals citades, de la de Santaló a la de Maria de Bolòs. En molts casos han estat els mateixos geòlegs, meteoròlegs o botànics els qui han contribuït als estudis geogràfics d'aquest país amb treballs de morfologia, de climatologia o de geografia botànica. |
El relleu, el clima i les aigües La gènesi i la configuració del relleu continental i de la façana marítima són estudiades per Solé i Sabarís [Configuració general 25-30; Gènesi del relleu 31-60; Relleu de les diverses unitats estructurals 61-160], amb l'ajut dels elements de geologia històrica més indispensables per a explicar la morfogènesi del territori. Aquests elements, especialment les referències paleontològiques, són donats amb una contenció remarcable i mantenint en tot moment el punt de vista geogràfic. Dos punts cal assenyalar: primerament, que el llibre introdueix dos elements nous en la sèrie d'unitats estructurals de Catalunya: la noció de Subpirineu (continuació del Prepirineu a l'est del Llobregat que presenta matisos que l'individualitzen i que justifiquen una denominació diferencial), i la noció de Serralada Transversal (formada pels altiplans del Cabrerès i les serres de la Garrotxa, limita pel nord-est la Depressió Central i la separa de la plana empordanesa), el paper i la significació de la qual a penes havien estat reconeguts anteriorment. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 14 de juliol de 2006 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |