El sòl i la vegetació. El paisatge fisiogràfic

El valor d'una aportació radicalment innovadora respecte les obres geogràfiques catalanes anteriors tenen els capítols d'Oriol de Bolòs dedicats al sòl i a la vegetació [225-266]. Un esforç enorme ha d'haver representat deixar a punt els mapes de distribució dels tipus de sòls i dels dominis de les associacions vegetals, bàsics per a la fonamentació de la geografia humana, la geografia econòmica i de la geografia aplicada. La dificultat és augmentada per la necessitat de fer assequibles al lector no especialista les qüestions de pedologia i de sociologia vegetal que normalment requereixen coneixements de geologia, biologia i físico-química. La terminologia ha estat feta més entenedora mitjançant l'ús, quan ha estat possible, d'equivalències en pla. L'associació Querceto-Lentiscetum, per exemple, és denominada domini de la màquia de llentiscle i margalló. L'autor estudia els sòls-clímax, la vegetació catalana en relació amb la d'Europa i de les zones de vegetació del país (a l'alta muntanya, a la muntanya mitjana i a la regió mediterrània).

En relació amb les contribucions de Masachs i de Bolòs cal dir que els autors donen una significació hipsogràfica diferent als termes "muntanya alta" i "muntanya mitjana", la qual cosa dificulta l'estudi de la correlació entre els tipus climàtics establerts pel primer i els estatges de vegetació donats pel segon.

La part dedicada a la geografia física és closa amb una síntesi del paisatge natural com a base per a la delimitació de les grans regions fisiogràfiques. Solé i Sabarís hi analitza [El paisatge i les grans regions fisiogràfiques 269-278] la interacció dels tres factors fonamentals: relleu, clima i vegetació, i els conjunts regionals de matís propi a què dóna lloc.

Com a línia de separació de la primera divisió binària (Catalunya seca i Catalunya humida), Solé i Sabarís pren la isohieta de 700 mm en lloc de la de 500 mm o de 600 mm que eren les utilitzades amb aquest fi anteriorment. L'àrea humida queda així reduïda a l'alt Pirineu i a la regió Ripoll- Olot- Girona- Vic, cosa que s'adiu molt més amb la realitat, com pot comprovar el lector que