Per a exposar el conflicte de la urbanització del paratge de La Torre Negra [433-454] a Sant Cugat del Vallès que tan bé coneixen, Jaume Busquets i Albert Cortina introdueixen el tema amb els antecedents de l'expansió metropolitana barcelonina, de l’ocupació extraagrària del sòl i de les tensions que se'n deriven. El paràgraf següent il·lustra a bastament el corpus teòric dels autors: "La manca de determinacions a escala metropolitana trasllada al planejament municipal les tensions que es deriven de les dinàmiques territorials supralocals. És per això que els plans generals municipals estan sotmesos al joc de pressions que generen els fenòmens metropolitans i representen la tensió permanent entre les forces de mercat que volen ocupar sòl i la voluntat d'aquells col·lectius que tracten de definir un altre model de ciutat i exigeixen objectius de qualitat per als seus paisatges urbans, rurals i rururbans. El cas de la Torre Negra és paradigmàtic d'aquestes tensions." [435] Tanta preparació de manual, reiterativa, empetiteix notablement el tractament del problema concret, el qual queda, paradoxalment, molt disminuït en enumerar i caracteritzar, amb prou encert, el agents que intervenen en el conflicte.

A aquests cinc treballs sobre exemples ben vistents, malgrat les esgarriades, de l'Aquí, no! se'ls hauria de complementar amb un parell que més aviat responen a un Així, no!. La contesa es redueix a l'espetec d'un contenciós administratiu.

La crònica prou sentida de Jaume Feliu sobre el conflicte generat arran de l'estesa de la línia elèctrica de les Gavarres [162-184] no passa gairebé d'aquí: una crònica. No cal sorprendre's, doncs, que alguns episodis marginals, els de Cassà i Llagostera, posem per cas, siguin considerats com a punts àlgids del conflicte, rebin una atenció fora

mida, mentre que d'altres, prou significatius, siguin tractats de passada. Sigui com sigui, corroborada l'expansió del consum i la reestructuració del transport d'electricitat a Catalunya, el text planteja el problema de manera linial, sense rebrecs. És adient fer-ho així atès que tot plegat va a parar en un contenciós administratiu motivat per la negativa de la companyia elèctrica de torn per soterrar el traçat de la nova línia al seu pas per Cassà i Llagostera per tal de no crear antecedents --és una llàstima que l'autor no desenvolupi això "de no crear antecedents". Per altra banda, les raons de l'oposició, l'influx de les línies elèctriques en la salut de les persones precisaria d'una exposició, no goso dir pas explicació, molt més dilatada. I, què són, altra vegada, els "ambientalistes"?

La crònica feta ciència s'enfonsa en els orígens del conflicte. Això és, en l'estratègia empresarial, l'aquiescència governamental i resistència local. Els agents, a partir de la documentació facilitada per l'autor, són prou evidents. Les empreses elèctriques van de bracet amb les associacions hoteleres i, ara caic ara m'aixeco, amb l'Administració tot i que l’autor no fa un desqualificació frontal del govern de la Generalitat malgrat que Antoni Subirà, Artur Mas i Jordi Pujol en surtin escaldats per actuacions que Feliu, no pas desencaminadament, qualifica d'autoritàries.

El treball de Carme Miralles sobre els episodis d'oposició al tren d'alta velocitat [330-353] a les comarques de Ponent i al Camp de Tarragona reconeix expressament el tret distintiu de contenciós administratiu tot i l'oposició frontal, i testimonial, de diverses forces locals del Baix Gaià la qual cosa li justifica l’emissió d’un corol·lari, no tant de l'article sinó del llibre sencer, ben previsible: "el conflicte com a voluntat d'existir". Anecdòticament, cal notar que Miralles és l'únic autor que estalvia responsabilitats a