A més de l'interès per la diversitat expositiva dels autors i autores dels reports, el llibre ofereix, en la majoria dels casos, no pas en tots, una introducció genèrica de les temàtiques en les quals cal emmarcar les singularitats. Algunes són treballs de curs excel·lents, ortodoxos, de primer capítol en pedra picada. Altres, es difuminen hàbilment en la fluïdesa de la narració a diversos nivells expositius. En l'altre extrem, la lectura i la comparació de la caracterització dels agents i de les conclusions a les quals s'arriba en cada cas és una activitat molt enriquidora. Allò que els autors entenen per agents territorials és també molt divers. El lector i lectora hi trobarà un bon entreteniment. El més sovint, els agents són els partits polítics de la localitat, definits per les seves opcions programàtiques --escassament estratègiques, més aviat tàctiques--, i l'Administració de la Generalitat de Catalunya. És una accepció gairebé caricaturesca que desdiu de la intencionalitat de Nel·lo, més propera, em sembla, al sentit d'agents territorials expressat per Carme Massana i Francesc Roca en aquell article antològic, "Estratègies urbanes i realitat urbana a la regió de Barcelona", publicat en un altre llibre col·lectiu prou significatiu, comentat i polèmic, Economia crítica: una perspectiva catalana [Barcelona: Eds. 62, 1973; pp. 203-233]. Confiem que l’Aquí, no! li pugui seguir els passos.

Bon exemple del que hauria de ser un tractament dialèctic, multicairat i imaginatiu dels agents territorials és el que dóna Joan Roca en la seva aportació sobre La Mina [401-432]. Roca supera l'esquema de Nel·lo. És, en efecte, una exposició creativa d'un conflicte amb una veritable reflexió sobre el paper històric representat pels agents territorials en lliça. Les escomeses contra l'Administració catalana són contundents, però sense perdre el decòrum. La justificació de les actuacions de les administracions municipals, l’adrianenca i la barcelonina és generosa, però prou matisada.

L'orientació general del treball va dirigida a explicar la marginalitat de la Mina: "...una transformació urbanística radical, en un espai marcat per la inadequació històrica entre el creixement urbà i el mapa municipal" [402]. És clar, la dimensió històrica del conflicte fa de guia. El llarg, el mitjà i el curt termini donen pas a l'estat actual i perspectives de futur, a les vigílies del Fòrum 2004. L’apartat cinquè, "La Mina, el nou litoral i el futur metropolità", és modèlic com a resum de les actuacions dels agents que operen a l'àmbit. La urbanització del sector del Fòrum a començament de segle XXI materialitza, amb un retard de més de vuitanta anys, el projecte original de 1915 a la Segona Exposició Universal de Barcelona traslladada a darrera hora quan "...s'optà per revalorar urbanísticament la meitat oest de la ciutat, amb la plaça d'Espanya i Montjuïc, deixant la intervenció a la part oriental per a temps posteriors, quan la estiguessin amortitzades les instal·lacions industrials que aleshores hi prosperaven, (...) canvi històric de prioritats, en favor d'una síntesi entre afers industrials i immobiliaris" [428].

Hi ha quatre altres treballs per destacar. L'article de Francisco García Pascual sobre la contaminació d'origen ramader a les conques del Segre i el Ter [298-329] o, dit expeditivament, "on fotem els purins?", per no emprar mots escatològics més contundents, és un text acadèmic excel·lent sobre el model agrari que relliga la ramaderia i el complex pecuari industrial a Catalunya. Versa sobre les conseqüències del model: "és, doncs, la conjunció dels problemes objectius de contaminació derivats de l'activitat pecuària intensiva (que, no ho oblidem, ha estat beneficiosa en termes de producció i de renda per als qui s'hi dediquen) i les noves funcions del territori rural com un espai residencial i turístic el que explica la importància que ha acabat assolint la qüestió de la contaminació d'origen ramader. En el fons, el que està plantejat és un conflicte per l'ús del territori." [305]