L'article de Carles Bayés i Lluís Ribera sobre les inundacions a l'Alt Empordà [213-230] obre la trilogia d'aportacions reunides sota l'advocació de les conseqüències del canvi. "Les inundacions són la catàstrofe natural de més impacte a tot el planeta i també a la comarca de l'Alt Empordà, tant pel que fa a la seva freqüència com per als danys que causen" [213]. L'increment de la població en la zona costanera, un d'aquells factors analitzats en la primera part de l'obra, és la clau de les malvestats de les riuades que no pas la prou coneguda dinàmica atmosfèrica de la tardor mediterrània que genera pluges tan fortes com sobtades. Els autors recorden com "l'Alt Empordà, a més, juntament amb la seva vocació turística, és un territori clau per a transport terrestre ja que actua de pont per al trànsit de persones i mercaderies cap a la resta d'Europa" [222]. Les vies de circulació actuen sovint com de barreres i ajuden a l'embassament de les aigües desmarxades. I anotar, sense ànim de crítica, que aquesta consideració de la comarca com a lloc de pas, diversament a lloc de refugi, és un factor socioeconòmic, i geogràfic en la millor tradició vidaliana i vilariana, que no havia estat pas ressaltat en la primera part del llibre.

En l'altre extrem del que representen les inundacions, el mateix Carles Bayés, ara acompanyat per Montserrat Ventura, ens presenta les conseqüències de les les sequeres a l'Alt Empordà [231-250]. Altra volta, caldrà referir-se al canvi en la localització de la població a remolc de les activitats turístiques com el principal inductor del fenomen. En aquest cas, remarquen l'impacte molt negatiu de la manca persistent d'aigua superficial circulant sobre l'ecosistema dels entorns fluvials en conjunt. Tanmateix, en les seves conclusions, Bayés i Ventura fan una aposta de futur en clau positiva en recomanar "una planificació i gestió del territori de manera coherent i harmònica amb la naturalesa de les fonts d'aigua sense significar, això, un revés al progrés social i econòmic de la població. Perquè ni l'aigua és escassa ni els usos d'aquest recurs són irreconciliables." [248]

Per acabar aquest apartat de les conseqüències del canvi, Josep Pintó i Josep Gordi faciliten una visió panoràmica sobre els incendis forestals a l'Alt Empordà [251-264].