Però, fet i fet, hauria estat bo de donar més entitat a l'estesa de zones protegides d'interès natural que circumda l'Alt Empordà pel nord i l'oest coincidint, és clar, amb la localització de les masses forestals posades en evidència per Pavon.

La segona part s'especialitza en la quantificació dels canvis en els usos del sòl. El protagonisme que se li dóna, a mig camí de les causes i dels efectes, fa pensar en un possible i prou acceptable tractament dels usos del sòl, i per inversemblant que sembli, com una variable depenent i independent alhora: un efecte dels factors socioeconòmics i una causa de les maltempsades que seran analitzades en la tercera part.

David Pavon retorna ara com a autor de les tabulacions dels canvis en els usos del sòl al sector de muntanya [149-170] i, juntament amb Montserrat Ventura, dels canvis en els usos del sòl al sector de transició [171-188].

Per acabar de cobrir els tres sectors de la franja d'estudi s'afegeix l'aportació de Françoise Breton i Francesc Romagosa sobre l'evolució dels principals usos del sòl (1957-1994) a través de la fotografia aèria [191-200] per a la zona litoral. En cada cas, la delimitació i la superficiació de la mitja dotzena d'usos discriminats ha estat realitzada mitjançant l'explotació sistemàtica de dos documents fotogràfics, de 1957 i de 1994, que si bé són homogenis en la cobertora dels tres sectors, són dissemblants, en canvi, en la resolució d'observació entre una i altra data. L'anomenat "Vol Americà" de 1957, a escala aprox. de 1:35.000, permet una fotointerpretació completa mitjançant l'observació del model estereoscòpic entre parelles de fotogrames. L'Ortofotomapa de Catalunya a 1:25.000, de l'any 1994, no ho permet pas. Malgrat disposar d'una major escala, el darrer document no permet observar la correlació entre usos i altura. A causa d'aquesta mancança, la interpretació pot patir d'incorreccions no desitjades. Noteu, tanmateix, el to possibilista de la meva afirmació.