Els quatre factors del canvi ambiental són tractats amb un enfocament marcadament estructural. És a dir, en base a les dades estadístiques a nivell municipal, i agregades pels sectors en els quals es va compartimentar la franja d'estudi (litoral- transició- muntanya), els autors i autores exposen les seves conclusions sobre les trajectòries que s'endevinen sota els indicadors. En el cas dels canvis demogràfics [45-68], David Pavon assenyala la vivacitat del creixement de la població comarcal durant el darrer quart de segle desprès d'un estancament gairebé secular. Així mateix, i com ja havia apuntat Albert Compte en el pròleg, destaca com aquest creixement s'ha concentrat en la franja litoral i en la ciutat de Figueres i el seu rodal immediat.

Anna Roca analitza els canvis en el sector agrari [69-80] en el període més recent, el darrer decenni. Les dades dels censos i estadístiques agràries li forneixen un arrepenjador prou segur com per afirmar el retrocés de les activitats agràries, tant pel que fa a actius com d'explotacions, a un ritme superior al de Catalunya sencera.

L'únic sector de territori on encara es pot parlar d'unes activitats agràries competitives i amb ganes d'afrontar els reptes de futur és precisament a la plana litoral. Allà on, precisament, li cal competir amb les activitats turístiques i les restriccions d'ús conservacionista.

L'estat i l'aprofitament de les masses boscoses és l'altre cara de la moneda, per la seva localització en l'arc muntanyós que tanca la comarca pel nord i l'oest. Sobre el particular, David Pavon torna a la palestra amb una exposició dels canvis en el sector forestal [81-102] la superfície del qual representa un terç de la comarcal. Per bé que aprofita les dades de l'Inventari ecològic i forestal de Catalunya en el sentit estructural ja esmentat, Pavon suavitza l'encarcarament narratiu inherent al quantitativisme ligtht amb detalls prou interessants de les explotacions forestals. En les consideracions finals fins i tot gosa advertir que "en una comarca com l'Alt Empordà, on el bon estat de salut de què gaudeixin les masses forestals dependrà, en part, del fet que sobre la plana i el litoral no s'abatin les conseqüències derivades d'unes majors riuades o de la intensificació de l'erosió" [101].